Emprenedoria de pel·lícula per a la família empresària

Les empreses familiars comencen per l’emprenedoria d’algú. Si la família propietària perd aquest esperit és difícil que superi amb èxit els reptes de regeneració estratègica als quals abans o després haurà de fer front. La Covid ens ho recorda. Que la família empresària continuï no vol dir que ho faci el negoci inicial, potser el millor és vendre’l o tancar-lo i encetar-ne un de nou.

Aquesta és una de les principals diferències entre el sistema capitalista europeu i el nord-americà: la facilitat de tancar va lligada a la d’encetar. Si l’emprenedoria és tan important per a l’inici i la continuïtat de les empreses familiars, convé reflexionar sobre això.

Els motius per emprendre, o reemprendre, poden ser molt variats: condicions laborals, realització personal, ser el mateix cap, guanyar diners, superar reptes, fer relacions, deixar empremta, crear llocs de treball, alternativa a l’atur, rendir els talents, etc. Sigui pel que sigui, diuen que “les empreses existeixen gràcies a l’acció d’un boig que es va atrevir a somiar”.

Per emprendre cal una idea, aquesta pot consistir en un nou producte o servei, o en una nova forma de satisfer una necessitat. També es pot aprofitar una oportunitat que uns altres no han vist. Però no totes les bones idees són negoci. Un negoci requereix l’existència d’un mercat potencial que permeti uns ingressos superiors als costos, una viabilitat tècnica i un equip que el porti a terme. La idea s’ha de plasmar al pla de negoci, amb els seus corresponents números provisionals. Com que el paper ho aguanta tot, a l’analitzar un nou projecte se sol prestar molta atenció als promotors: la seva passió, implicació, coneixements i experiència i que hi hagi un equip equilibrat.

El projecte passarà per diverses fases, la primera és “la vall de la mort”, en la qual la majoria sol morir. Si la supera entrarà en l’etapa de creixement, en la qual les habilitats necessàries potser no són les mateixes que en l’anterior. Finalment, arribarà a la seva maduresa i, si no es reinventa, morirà. És llei de vida. En aquest procés, l’emprenedor es convertirà en empresari, és a dir, que contractarà i acomiadarà personal, pagarà nòmines i impostos. En definitiva, es convertirà es en un dels motors que sostenen l’estat de benestar, o el que en queda.

L’emprenedoria pot ser dintre de l’empresa familiar o en nous projectes. Per a la primera, la tradició pot ser un gran fre: “Així ho hem fet sempre”. I és que l’èxit porta dintre seu la llavor del fracàs. És molt important que la família empresària promogui l’emprenedoria a fora de casa per dos motius. El primer és que el futur segurament està a fora i el segon és que si la família creix més que l’empresa és oportú crear nous projectes en els quals la següent generació pugui demostrar la seva vàlua.

Per cultivar l’emprenedoria una bona recomanació és assistir a fòrums de business angels com els que fan al col·legi d’economistes o a ESADE per escoltar noves idees i per veure com es presenten. A vegades el que pot ser bona idea és veure quins projectes hi ha en traspàs per evitar tornar a inventar la roda: Reempresa de CECOT pot ser una bona font.

Una qüestió clau per poder avançar és el finançament. El més habitual és family, friends & fools, és a dir, la família, els amics i els “ximples”. El que recomano a les famílies empresàries és que financin els projectes amb dos requisits: aprovació per un comitè de majoria independent i obtenció del 50% dels fons fora de la família.

Molts pensen que l’emprenedoria és qüestió de joves, però Sam Walton va iniciar Wall Mart amb 44 anys, i Roy Kroc amb 53 va pujar al carro de McDonald’s. Un exemple típic d’emprenedoria és Thomas Edison, que va dir que “el geni és un u per cent d’inspiració i un noranta-nou per cent de transpiració”, i que “no he fracassat, he trobat 10.000 solucions que no funcionaven”.

A les noves generacions allunyades del dia a dia dels negocis això de l’emprenedoria els pot sonar a xinés. Per acostar-los-hi, una bona eina és, un cop més, la filmografia. Veure una bona pel·lícula i després posar en comú el que suggereix. Les que jo utilitzo per ajudar en la formació dels continuadors de la família empresària són Joy, el nen que va domar el vent, La guerra dels corrents, La xarxa social, Steve, Tucker i El fundador, entre d’altres. Perquè és necessari que els líders de demà siguin emprenedors “de pel·lícula”.