2020, l'any més transformador per a les nostres festes i tradicions

La capacitat d’adaptació ha estat un dels grans aprenentatges que ens ha donat el passat 2020; l’any de la resiliència, l’era de l’ara. Un any en què no hem pogut fer gaires plans perquè a cada acte, a cada celebració i a cada concert estàvem pendents de les noves mesures per prevenir la Covid-19 (tal com hi estem encara a dia d’avui).

Sovint, perdem el fil sobre quin és l’origen de les nostres tradicions. Amb el pas del temps i de les generacions, hem anat adquirint uns hàbits que, sense saber ben bé com, hem anat integrant a la nostra cultura i que ara ja tenim ben arrelats: el tió de Nadal, els canelons de Sant Esteve i, evidentment, els Reis d’Orient, els nostres Reixos.

Però les tradicions no són intocables. De la mateixa manera que la transmissió oral –a través dels nostres padrins i padrines– ha fet que les històries i llegendes hagin anat adaptant-se als nous temps, aquest any la pandèmia ens ha obligat a aprendre a viure en un nou context en què “adaptar-se” no vol dir desaparèixer, sinó que vol dir transformar-se. Des de la regidoria de Joventut, Festes i Tradicions hem impulsat diferents projectes que hem adaptat perquè la màgia continuï tan present com sempre a la nostra ciutat en aquests dies tan assenyalats. La ciutat necessita flama per mantenir-se viva i després de mesos de restriccions en la nostra vida social ens mereixem que les festes, d’alguna manera, no s’aturin.

Durant les últimes setmanes de l’any vam custodiar les bústies reials, un total de 20 bústies dissenyades per l’Escola d’Art Municipal de la ciutat i elaborades per la Fundació Ilersis que estaven repartides pels diferents barris de Lleida i on els nens i nenes podien fer entrega de la carta als reis.

Aquests dies continuem avivant encara més aquesta flama de què parlàvem amb la Factoria dels Reixos, un espectacle del qual es pot gaudir fins demà dia 5 de gener i que reparteix il·lusió i esperança a totes les famílies de la ciutat, especialment a la canalla. I és que no hi ha res com veure els ullets dels més petits dibuixant un somriure per sobre la mascareta. Però no només hem pensat en els petits. Des de la Paeria hem posat molt èmfasi en la música, el teatre i altres activitats que, sempre sota les pertinents mesures de seguretat, han donat visibilitat als artistes de la ciutat. A Lleida apostem pel talent local i hem donat veu als nostres artistes, que han sabut com transmetre que la cultura és segura.

De fet, així ho vam fer amb el Fase Cultura –una iniciativa d’arts escèniques, música, cinema i creació contemporània que va tenir una gran acceptació–, les Festes de la Tardor –amb l’aforament complet i les entrades exhaurides a tots els espectacles i concerts– i ho hem tornat a repetir aquestes festes de Nadal amb els diferents concerts que s’han celebrat a diversos punts de la ciutat (eix comercial, plaça Sant Joan, plaça Ricard Viñes) i que culminen aquest vespre amb un espectacle de piano vertical a la plaça de la Llotja.

La participació de la ciutadania en tots aquests esdeveniments ha estat un èxit i demostra que tenim ganes, i que encara tenim ganes de més. De fet, demà ens espera una tarda d’emocions que farà que ens oblidem del 2020 i que tots tornem a ser nens.

Aquí és on em ve al cap aquella frase d’Albert Camus que va citar el nostre alcalde que diu: “El sol que va escalfar sobre la meua infantesa m’allunya de qualsevol ressentiment.” Us convido, demà, a tornar a sentir aquest sol, a tornar a ser nens i nenes.