Sant Ruf, Moradilla i la inacció institucional a Lleida

El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (CECS), creat a Lleida el 2012 per vetllar per la cultura i patrimoni de la comarca, ha tingut com una de les seves senyeres la preocupació i denúncia per l’abandó institucional d’alguns dels edificis més emblemàtics del seu territori.

El CECS considera que el patrimoni monumental posa en diàleg els ciutadans amb el seu passat i els ajuda a comprendre’l, per la qual cosa és indispensable la seva conservació. En aquest sentit, dins el terme municipal de Lleida hi ha hagut dues accions que des del 2016 han centrat la nostra atenció. D’una banda, l’antic monestir de Sant Ruf, a la partida de la Plana, prop de Llívia, a la carretera que va de Lleida a Torre-serona; i, darrerament, el conjunt del Tossal de Moradilla, molt a prop dels Alamús. La causa de la nostra preocupació: el seu abandó i la inacció institucional vers la seva conservació.

El monestir de Sant Ruf fou el primer que es va construir al terme de Lleida tot just es va fer la conquesta cristiana. Estem parlant, doncs, d’un edifici bastit a la segona meitat del segle XII sota la possible direcció de Pere Coma, el mateix mestre que va dissenyar la Seu Vella. Davant del poc interès institucional per aquest monument, el 2016 vam començar una campanya reivindicativa que va quallar en un acte públic, el dissabte 5 de novembre del 2016 que, tot i la fina pluja, va reunir unes 100 persones. Allí Joan Busqueta, Francesc Fité i Joan Ramon Gonzàlez van explicar els valors històrics, artístics i socials de les restes de l’edifici. Les seves argumentacions a peu de monument ens van convèncer per reclamar la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part de la Generalitat i que l’ajuntament de Lleida es responsabilitzés de la seva declaració prèvia com a Bé Cultural d’Interès Local a la dècada dels 80.

La nostra pressió va donar els seus resultats, i el 15 de gener del 2019, el Govern de la Generalitat va declarar-lo BCIN, al mateix temps que els seus propietaris signaven un conveni amb la Paeria per cedir a la ciutat el seu ús durant 15 anys, renovable per períodes de cinc. Satisfets amb aquestes dues mesures, des del CECS vam esperar que les institucions (Generalitat i ajuntament de Lleida) es posessin d’acord per millorar l’espai i fer-lo visitable. Res d’això s’ha complert el novembre del 2020 i la deixadesa fa que el monument es vagi deteriorant amb celeritat amb el pas del temps.

Paral·lelament, des del juny del 2020, hem iniciat una segona campanya de denúncia, promoció i reconeixement d’un dels tossals més emblemàtics del terme municipal de Lleida: Moradilla, totalment abandonat a la seva sort. Insistim a remarcar que el citat tossal conté, almenys, tres elements que el fan singular i emblemàtic. D’una banda, la fortificació perfectament conservada de la Guerra Civil (1936-1939), bastida a la roca el 1938 i que formava part del Front del Segre. En segon lloc, la torre de telegrafia òptica, bastida a mitjan segle XIX i que, tot i que pot caure del tot en qualsevol moment, atès que una part lateral ja ho ha fet, continua sent el millor exemplar d’aquesta tipologia que tenim a Lleida. Finalment, a la part situada més al sud-oest, la més baixa del tossal, es localitzen les restes d’un poblat iber, que era a dalt de tot, i el cementiri medieval excavat en una gran roca. Per tot això reclamem, com en el seu dia vam fer amb Sant Ruf, que en primer lloc es declari el conjunt, o una part, com a BCIN per part del Govern de la Generalitat i s’hi actuï amb celeritat per evitar, sobretot, que caigui del tot la torre de telegrafia.

Tanmateix, i deixant de banda aquestes justes reclamacions, des del CECS fem una petició de conjunt a les dues principals institucions de Lleida que poden actuar en l’àmbit patrimonial (ajuntament de Lleida i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida): és necessari reunir una taula de treball efectiva i específica de cultura i patrimoni que avaluï el conjunt monumental del municipi i en perioditzi les actuacions davant de la urgència d’alguns casos concrets.

Des del CECS ens posem a disposició de les institucions per ajudar i actuar.