Alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors, altre cop, gràcies!

La zona de baixes pressions i la tempesta Filomena, a banda de deixar-nos nevades en cotes poc habituals i els seus efectes, activa de manera automàtica situacions menys conegudes però absolutament essencials en el nostre dia a dia.

Als municipis, quan hi ha qualsevol incident provocat per esdeveniments o fenòmens naturals o que tenen a veure amb elements crisi social, econòmica, ambiental, ciutadana, etc., sempre, sempre, sempre, els primers telèfons que sonen són els dels electes locals: el de l’alcaldessa o l’alcalde i els dels regidors. Elles i ells són el servei d’emergències de veritat, el 112 real, de carn i ossos. Ells són el termòmetre del batec i l’angoixa socials. Quan hi ha alguna cosa que no funciona, ells són la primera trucada.

Culturalment, a les societats anglosaxones, davant d’una figura com aquesta, utilitzen el nom de first responders. Que una traducció maldestra podria situar com els serveis d’emergència: sanitaris, bombers, policia, etc., en la majora de casos personal funcionari de les institucions. En canvi, aquí les nostres alcaldesses, els nostres alcaldes i els regidors i regidores són els nostres first responders civils i de referència vital... per vocació.

Les darreres hores hem vist carreteres, vies i carrers plens de neu, talls de llum i aigua a diferents municipis, alguns nuclis i vehicles aïllats pels efectes del temporal, caiguda del telèfon i de la connectivitat a la xarxa, amenaça de gelada de les vies i carreteres davant la baixada de temperatures, veïnes i veïns que busquen confort, comprensió i afecte davant del sentiment d’abandonament i de manca de resposta davant les seves necessitats. Afegiu-hi avaries, esvorancs a les vies, caiguda d’arbres, un membre familiar malalt, masies aïllades, la pèrdua d’un animal de companyia amb un alt valor sentimental.

Aquests dies hem vist gent conduint tractors amb pales per treure neu dels carrers o escampant sal –sense cap necessitat de fabricar imatges artificials com fan altres–, obrint pas a camins per poder arribar a les granges o ajudant a recuperar serveis bàsics com l’aigua o la llum. També hi són quan s’ha de fer front a l’arribada de la Covid i les conseqüències socials, econòmiques, familiars, educatives, culturals, laborals o mediambientals de l’emergència sanitària o de professionals autònoms, pimes, empreses familiars o cooperatives que busquen l’aixopluc dels respectius sectors davant la situació d’incertesa i fragilitat, o quan les decisions del Govern fan la vida de la ciutadania més difícil.

En tots aquests casos, sempre hi ha una alcaldessa i un alcalde, juntament amb les regidores i els regidors, que dona la cara, que està al peu del canó, que es mou i que es deixa la pell per trobar respostes per a la seva ciutadania. Elles i ells no es conformen amb bones paraules o bones intencions. Busquen respostes, solucions i fets concrets. Per molt que siguin de municipis petits, pirinencs, aïllats, amb molt pocs recursos, sense connexió telefònica ni a la fibra òptica o que pateixen despoblament, especialment elles i ells mai fallen. És la cara menys coneguda de la política, però la més valorada per la ciutadania. És per això que les alcaldesses i alcaldes van adquirint més protagonisme polític, com es veurà en les pròximes eleccions catalanes.

La seva mostra d’esforç, compromís cívic, voluntat de servir i exemplaritat és permanent. 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l’any. No estan sols, també hi ha els equips de manteniment de carreteres, d’emergències, treballadors municipals i centenars de veïns i veïnes compromesos amb la comunitat, i així la normalitat es recupera amb molta més rapidesa. Però elles i ells, al capdavant.

Per això, alcaldesses i alcaldes, regidors i regidores, gràcies de nou per la vostra entrega, servei i compromís.

Sou el millor que tenim. Estem molt orgulloses i orgullosos de vosaltres! Gràcies de tot cor!