Espoli al Museu

Òmnium Cultural Lleida-Ponent denunciem que aquest divendres 5 de març el Museu de Lleida ha estat víctima d’un episodi d’espoli de la seva col·lecció d’art diocesà. Un capítol més de les reivindicacions rapinyaires que des del bisbat de Barbastre fan en relació amb la col·lecció diocesana del bisbat de Lleida, que és una de les seves col·leccions fundacionals.

Aquesta avidesa que mostra el bisbat aragonès, que s’ha vist justificada per resolucions que retorcen la interpretació de la legislació, ha forçat una execució provisional que només torna a evidenciar la seguretat que tenen envers l’actuació de les instàncies judicials, tot i que el procediment es troba encara pendent de recursos.

Les peces que reclamen, i les que amenacen de reclamar, procedeixen de parròquies que mai han estat en l’àmbit territorial de la diòcesi barbastrina fins que es va produir la singular divisió que va patir la de Lleida durant els anys noranta del segle passat. Això, però, no justifica en absolut el possible argument museístic d’il·lustrar un procés històric i/o artístic relacionat amb la seu bisbal actual.

Aquest fet ens fa pensar que més aviat és un desig d’anorreament d’un agent polític i econòmic que consideren com a oponent. Només d’aquesta forma es pot explicar la unitat de dues instàncies tan importants socialment, l’eclesiàstica i la judicial, que compten amb el silenci còmplice de les autoritats competents espanyoles.

Denunciem, doncs, l’acció diocesana i judicial i la decisió irresponsable de decretar el trasllat provisional d’unes peces d’art que per la seva cronologia i la seva idiosincràsia són fràgils i que qualsevol trasllat pot afectar greument la seva conservació. És una mostra més de la utilització forçada de les lleis i els tribunals per imposar una visió concreta de país i de la història, en què decididament no cabem.

Assenyalem la falta de perícia dels diferents gabinets jurídics dels organismes que conformen el Patronat del Museu de Lleida, que han estat incapaços d’imposar la tramitació segons el procediment judicial establert i han deixat que els litigis es resolguessin en el domicili del demandant, cosa absolutament anormal, ja que han pecat de bona fe creient que amb la veritat en tindrien prou.

Retraiem a les administracions d’aquest Patronat, i en particular a la seva presidència, que no s’hagi conduït amb transparència i no hagi estat capaç de bastir una estratègia comunicativa que impedís el sentiment d’abandó que en aquest moment senten els lleidatans i lleidatanes.

Més enllà d’això, estem al costat de les persones que treballen al Museu, que són els primers perjudicats i afectats per tota aquesta situació de conflicte, i defensem el futur del Museu de Lleida perquè, mal que els pesi, continuarà endavant reforçat per seguir explicant la veritat d’un territori, una història i una llengua compartida.