No em dona la gana

Hem esgotat la paciència. Sense revenja, però heu trepitjat la confiança de molts. I ara soc jo que crec que tinc el dret a dir-vos que sou vosaltres que ens heu desplaçat milers de veïns i veïnes que amb la vostra negligent i caòtica gestió ens conduïu al barranc de la decadència. Heu sotmès Lleida a un procés d’empobriment i precarització d’una profunditat i velocitat desconegudes fins ara.

On és la ciutat perfecta? Què ha passat amb les vostres promeses? Com amb tan poc de temps es pot destrossar tant?

Al juliol, Lleida es va convertir en la capital del coronavirus. Simultàniament, obríem noticiaris amb imatges insòlites de persones dormint pels nostres carrers, resultant invisibles als ulls de totes les administracions.

Tot seguit, ens regaleu un increment d’impostos i la creació de nous. Ara, a més, preteneu doblar les taxes de guarderia i tancar-ne dos al castigat barri del Clot i les seues confluències.

A continuació, ens estigmatitzeu als dissidents per pensar diferent que vosaltres. Per dir, en llibertat, que els serveis socials no poden continuar concentrats al Centre Històric o al recinte firal de Cappont.

Per dir que estem d’acord amb la vostra proposta inicial de descentralitzar els equipaments socials en diferents zones de la ciutat de forma proporcional, solidària, consensuada i vertebrada. I, en comptes de continuar fidels a les vostres propostes, proposeu de construir un alberg o edifici modular, desplaçant els mateixos problemes de fins ara a un nou barri: Pardinyes.

Descentralitzar serveis és imprescindible, però vertebrar i equilibrar, també ho és.

Mentre que al govern plasmeu les vostres travetes internes en públic, més preocupats per mirar de reüll el soci que els interessos de ciutat, els carrers de Lleida s’han incendiat a causa de “quatre” individus que no són representatius del nostre “seny lleidatà” i que han provocat malestar i indignació entre els veïns.

De dret a manifestar-se sí, a expressar el malestar, també, però a causar terror i a provocar danys, no hi ha justificació. Des d’aquí vull donar tot el meu suport als Cossos i Forces de Seguretat de Lleida, sense complexos; algú ha d’aixecar la veu per dir que “ja n’hi ha prou”.

I, per si no en tenim prou, convertiu Lleida en ciutat amiga dels okupes. En comptes de convertir-nos en capital europea agroalimentària i aprofitar la nostra estratègica ubicació, regaleu invitacions als okupes perquè s’empadronin a Lleida.

Els okupes poden elegir el pis que més els agradi i que amb “puntada de peu a la porta” i DNI, NIE o el passaport a la mà, seran automàticament empadronats per l’ajuntament, sense ni tan sols demanar al propietari si hi està d’acord.

Així preteneu captar inversions, crear llocs de treball i promocionar la ciutat?

Amb les vostres decisions genereu incertesa, inestabilitat i desil·lusió.

Diem sí a reforçar els serveis socials perquè tothom tingui accés a un habitatge digne, però castigar els propietaris de Lleida i, per extensió, tota una ciutat amb la vostra gestió, doncs no em dona la gana.