ERC: 90 anys d'un compromís honest i ferm amb Catalunya

Finals de setembre de l’any 1936. Fa nits que hi fa tombs i ara, a ple sol de migdia, ha pres la decisió. Atura bou i arada al bell mig del rostoll i crida el seu germà petit, que l’observa des de sota un noguer, a la riba, i li diu que porti el bou a casa i li digui al pare que se’n va al front a defensar la República amb la Columna Macià-Companys.

Així comença la relació del Roman, el meu padrí Roman, a Esquerra Republicana de Catalunya. Va tardar nou anys a tornar a casa: després de la guerra, el camp de concentració, per a, més tard, fer la mili obligatòria per a la “reeducació” imposada pel feixisme i la llarga postguerra.

El padrí Roman, home de poques paraules, rememorava els discursos potents i encesos de Víctor Torres, camarada seu al front, però era més important per a mi la seva manera d’actuar, el seu exemple com a persona: d’una ètica irreductible, forjada en el treball i l’esforç, i un fort sentit de la solidaritat per aquell que més ho necessitava. Silenciós però capaç de tirar endavant projectes quasi impossibles, s’ho jugà tot per poder regar els secans de la família i se’n sortí, tot i que segurament li costà la salut. Sé que és aquesta forma honesta d’afrontar la vida el que més influí perquè jo mateix acabés militant en aquest històric partit.

La del padrí Roman i la de tants homes i dones de la seva generació i la posterior és la història de molts republicans i republicanes que han treballat amb esforç per poder tirar endavant un país solcat per les ferides de cada una de les batalles perdudes, però tanmateix convençuts a continuar lluitant, a no perdre l’esperança que la victòria tard o d’hora ha de ser nostra. Aquesta és la història dels 90 anys d’Esquerra Republicana de Catalunya, de l’organització i de les persones que li han marcat el caràcter.

Un partit que va néixer l’any 1931 −en una conferència de tres dies iniciada a l’Ateneu Republicà de Gràcia i finalitzada al Foment Republicà de Sants−, amb la voluntat d’unir les forces del republicanisme combatiu i el catalanisme d’arrel popular a favor de forjar “una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”, en paraules del mateix Francesc Macià..

I aquesta ha estat l’Esquerra durant aquests 90 anys. La dels homes i dones que no han defallit per aconseguir l’objectiu marcat en la seua fundació, portant la torxa encesa aquell març del 31 per Macià, Companys i tants d’altres. Una torxa que ens hem anat traspassant de generació en generació amb fermesa i orgull i amb la seguretat que aquell objectiu un dia serà possible perquè la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya portem 90 anys enarborant la bandera de l’ètica, el treball, l’esforç, la solidaritat i la capacitat de fer possibles els reptes més difícils.

I demostrem aquesta voluntat sempre que se’ns atorga la confiança popular al davant de les institucions. Ho demostrem apostant de forma decidida per la governança republicana, aquella que posa l’exercici del poder al costat de la gent i que es fonamenta en la transparència, l’equitat i la justícia. Ho estem fent des de la Diputació de Lleida i tants i tants ajuntaments, i ben aviat al capdavant del Govern de Catalunya. Perquè, quan Esquerra agafa les responsabilitats màximes de les institucions, el país canvia i avança. Quan Esquerra té capacitat de decidir, la gent s’hi veu representada amb dignitat i fermesa.

Que aquestes línies siguin un homenatge a les dones i als homes que durant 90 anys han portat la flama del republicanisme català, perquè Esquerra Republicana de Catalunya no és res sense la seua gent. Perquè Esquerra Republicana de Catalunya és el partit de totes les generacions de catalans i catalanes que no han perdut l’esperança que hi ha un futur de llibertat i justícia per a Catalunya. Així ho va creure el padrí Roman, així ho creiem els Joans, Estefanies, Mercès i Ferrans d’ara i així ho creuen les noves generacions de Gemmes, Paus i Martes.