Festa major de Lleida, més a prop de la vida com la coneixíem

Aquests dies que hem estat preparant la festa major han estat dies complicats. Venim de gestionar esdeveniments com el Fase Cultura, les Festes de la Tardor (que van moure i aplegar prop de 14.000 persones) o la Factoria dels Reixos (amb un gran impacte econòmic a la ciutat –ja que va donar molts llocs de feina a un sector de l’oci que estava molt perjudicat– i que va moure 12.000 persones), uns esdeveniments que han estat exemplars a tot Catalunya.

I crec que ho hem de dir amb orgull i amb la satisfacció de la feina ben feta, per part de les regidories de Ciutat i Cultura i de Joventut, Festes i Tradicions i dels seus tècnics i tècniques. Gràcies, un cop més.

No és gens fàcil muntar aquests esdeveniments i ho és menys encara quan hem de conviure amb unes restriccions molt estrictes d’aforament o horari, però ho fem, perquè és la nostra obligació fer-ho i perquè ens devem als lleidatans i lleidatanes, que també necessiten un pessic d’esperança, de festa i d’il·lusió. I també ens devem a un sector, el cultural, que ha estat molt i molt tocat per la pandèmia i per totes les mesures adoptades per part del Govern.

En algunes ocasions han aixecat la veu –amb tota la raó– per reclamar excepcions, per reclamar flexibilitzacions que ja s’havien aplicat a altres sectors. Per demanar, per exemple, un salconduit cultural.

És per això, doncs, que tirem endavant tots aquests projectes i esdeveniments a la ciutat de Lleida perquè empreses (so, il·luminació, escenaris, cadires, taules, tanques...), artistes locals, companyies de teatre i tot el personal del sector que en depèn puguin tirar endavant.

Sempre he dit que m’agrada fer les coses amb el màxim de consens possible, preguntant a tots els agents implicats. Així ho hem fet també aquesta festa major. El seguici, per exemple, l’acte de la cultura popular per excel·lència. Enguany es va crear, a petició de les mateixes entitats participants, la taula del Seguici, on les entitats proposen, parlen i exposen els canvis que creuen oportuns per poder millorar la festa. Elles, més que ningú, saben com fer-ho. Comprenc que certs sectors –o grups polítics– de la ciutat no entenguin aquest viratge cap al diàleg i la participació de les entitats.

Durant aquesta festa major, entre concerts i actes de cultura popular, calculem que mourem unes 19.000 persones. Aquesta és una xifra important si tenim en compte els temps que estem vivint.

I és una mostra, també, de les ganes –i la necessitat– que tenim el jovent de trobar espais segurs –amb totes les mesures sanitàries– d’oci i distracció. Parlàvem aquest ple passat de com la Covid i el confinament han afectat els més joves –crec que no se’n parla prou–.

La manca de socialització i d’espais de lleure pot acabar desenvolupant greus problemes en un futur proper. Esperem i desitgem que els actes de la festa major pensats per als i les joves siguin una baula d’escapament de tot el que hem viscut aquest darrer any.

I la bona resposta en concerts com Oques Grasses –amb dos concerts– i Zoo, exhaurint les entrades en poques hores, són una clara mostra que la ciutat necessitava una festa major com la que estem vivint.

Som els primers que ens agradaria celebrar la festa major com ho vam fer el 2019, però encara no podem. Les ganes de la ciutadania d’oci són més grans que l’oferta que podem oferir en aquests moments però tirem endavant amb tot el que suposa, per al sector i per a vosaltres, els lleidatans i les lleidatanes, perquè a nivell psicològic és important que puguem gaudir amb tota seguretat en un recinte adaptat a les mesures.

Aquests primers dies de festa major han anat molt i molt bé, fa molt de goig veure el recinte dels Camps Elisis envoltat de gent, de famílies, de joves... És la continuació d’una aposta d’aquest Govern, fer unes festes més familiars, amb uns horaris més adaptats a les necessitats de tota la ciutat.

Tenim esperança i confiança en els mesos que ens esperen. La població s’està vacunant i ben aviat podrem tornar a viure, en bona mesura, la vida tal com la coneixíem. I podrem, també, celebrar les festes majors com abans, als carrers, deixant desfermar tota la nostra il·lusió i alegria.