El teletreball i les reunions (i 3)

El teletreball ha vingut per quedar-se. Aquests mesos la pandèmia ha fet possible que una gran part de la població occidental s’hagi vist obligada a treballar des de casa.

El que no s’havia aconseguit durant aquests últims 25 anys de màrqueting i pedagogia tecnològica, ho ha aconseguit el virus. Però, desgraciadament, el teletreball no és una panacea, encara que tingui grans defensors i que avui dia sigui un instrument molt útil i necessari.

Però també tots hem après que el fet d’estar present a l’oficina no és l’única opció. La solució, des del meu punt de vista, hauria de passar per una intel·ligent combinació de presència i virtualitat, o sigui, un sistema mixt a l’empresa.

.

Tant el teletreball com desenvolupar la feina a l’oficina de manera presencial tenen pros i contres. Els teletreballadors han comprovat l’estalvi d’hores perdudes en desplaçaments, evitant així despeses i contaminació; el fet de treballar en el lloc que un pot escollir; la conciliació de la vida laboral i familiar; l’optimització i organització del temps, etc.

Però també hem descobert que treballar des de casa t’aïlla socialment; potencia sedentarisme i menys pràctica d’esports; es pot convertir en un infern quan el pis és petit; sensació de solitud; dificultat per separar la vida professional de la personal; no tenir companys al costat, ni oficines, ni passadissos, ni cafès, ni comentaris de futbol o polítics; també hem descobert la dificultat que té un treballador de sentir-se part d’una organització, i s’ha posat en evidència una vegada més que els empleats necessiten el contacte humà, i que aquesta interacció social no només repercuteix favorablement en l’equilibri personal i emocional sinó també en el seu rendiment i productivitat..

Treballar en remot a temps complet resulta problemàtic per la dificultat de ser creatiu, d’estar motivat o inspirat. Fins i tot hi ha un estudi oficial en el qual se subratlla que la lleialtat dels empleats es debilita sense interacció personal.

Molts negocis depenen de la confiança que t’inspira l’altra persona, i això és molt difícil de captar a través de Zoom o de Teams. En aquest sentit, gestionar el treball en remot és un gran desafiament, perquè no es tracta de traslladar l’oficina a casa, sinó d’aprendre a treballar a distància d’una altra manera.

Em referiré a continuació a un aspecte important, que es deriva de la pandèmia i de treballar a distància: les reunions virtuals. Des de sempre en aquest país, hem fet les reunions presencialment, si bé és veritat que en moltes ocasions, estaven mal planificades, pitjor organitzades i sovint eren innecessàries.

Reunions de baixa qualitat, il·limitades en el temps; en resum, una gran pèrdua de temps. Però també hi havia molts aspectes positius: es podien coure oportunitats, s’evitaven “desastres” i s’entrellaçaven amistats.

Igualment passa en l’àmbit digital, en què s’han anat reproduint les mateixes disfuncions en matèria temporal: amb poca agilitat i escassa productivitat. Al respecte s’ha de fer constar que, segons una enquesta realitzada a alts directius, s’ha comprovat que les reunions en les plataformes com Zoom, Google Meet o Microsoft Teams acaben massa vegades sent inútils, perquè a la mitja hora els participants estan fatigats i comença la desfilada de directius al lavabo.

En aquest país sempre hem tingut un mal endèmic: les reunionitis, i sempre he pensat que les agendes han d’estar plenes d’objectius més que plenes de reunions. Les reunions es poden convertir fàcilment en un casino d’ocurrències que alguns les confonen amb un símptoma de creativitat (Mercet), i quan l’empresa organitza moltes reunions ja sabem la dita: les reunions són indispensables quan no vols fer res (Galbraith). Reunir-se més no significa treballar més. Perquè la productivitat no està correlacionada amb la quantitat de reunions.

Un altre aspecte a considerar és que el teletreball brinda als empleats més flexibilitat, però també, per altra part, fa que la desconnexió laboral sigui extremadament difícil, i aquí entra en joc el dilema de la disponibilitat de 24 hores. Un estudi portat a terme per Randstat sobre la desconnexió concloïa que un 30% dels espanyols no aconsegueix desconnectar durant les vacances, per la impossibilitat de desvincular-se mentalment dels temes laborals.

La pandèmia seguirà. Serà més suau i silenciosa que l’any 2020. Però no menys dolorosa. Aquelles persones a les quals tancaven a la fàbrica almenys feien soroll, es manifestaven, tocaven la botzina als carrers, fins i tot sortien als informatius de televisió. Ara, la gent que treballa des de casa i que pugui perdre la feina no farà soroll. En realitat, de fet, ni tan sols sabrem si l’han perdut (Aymerich).