Falten a classe

Aquestes ratlles es produeixen poques hores després que, al Pati dels Tarongers, tingués efecte la presa de possessió del càrrec de President del Molt Honorable Pere Aragonès, amb l’assistència reduïda de càrrecs polítics.

Tot amb tot hi faltava almenys un representant de tres formacions polítiques amb diputats a la Cambra; mentre hi eren presents els d’Esquerra, Junts, Socialistes i CUP, era palesa l’absència –per cert, sonorament anunciada– de Ciutadans, PP i Vox.

Tinc entès que a la presa de possessió de la màxima autoritat d’un país –l’exemple més decoratiu, una coronació monàrquica o papal– en el nostre cas el President, hi van tots els grups del Parlament, que hi tenen lloc reservat perquè han estat votats pel poble. Ara suposem que el membre d’una de les formacions absents no hi volia ser present per una aversió incontrolable al partit del President; tant li feia, a la cerimònia li calia assistir i empassar-se la mala estona; la litúrgia és important, i el respecte a mostrar-ho és el símbol i alhora la persona.

Un Parlament és el resultat de la votació de tots els ciutadans, de tots, fins dels que no van votar, perquè la conseqüència de formar electoralment un Parlament és que aquest debatrà i aprovarà lleis que ens afectaran a tots, simpatitzants o adversaris dels partits que manen.

Si la coalició guanyadora pot presentar més suports i amb ells ha aconseguit la majoria, els altres tenen tot el camp per fer oposició oral i escrita i votar negativament a les propostes legislatives; no caldria sinó. Però en el cas d’ara, sempre mirarem els opositors com els que van faltar ja el primer i més solemne dia del curs, el de la presa de possessió. I ho trobem de molt mala educació, un gest inelegant, ofensiu, de baixa estofa.

M’apresso a dir que em sembla igualment groller que qualssevol grups de la Cambra –com hem vist darrerament quasi com un costum– aixequin els culs de l’escó i abandonin la sala en senyal de protesta així que pren la paraula el grup oposat. No sé si vaig errat, però en el cas que aquesta conducta estigui contemplada al Reglament, cal rectificar-la. Igual que en un casament escoltem pacientment tots els oradors –padrins, pares, cosins–, sovint tan pesats, a la Cambra tothom assegut, parli qui parli. Que no se l’escoltin, si volen, que per això tenen auriculars que es poden emmudir o taps de suro a les orelles, però presents a la sala. Ho dic al·ludint a tothom.

Un moment! Un moment: estan segurs els abandonadors d’escons que els qui els van votar a les eleccions aproven aquesta conducta? O la troben incorrecta, com jo? Si els contraris a Vox s’aturen a pensar que és un partit votat a Catalunya, que no se’n vagin fora de la sala quan el seu diputat parli; i el mateix val per a Vox, Ciutadans i PP, que no van ser elegits per girar l’esquena a la coalició independentista i desfilar cap a fora de la Sala. Un Parlament és el resultat del vot dels ciutadans.

Els diputats de tots els partits estan al servei de la ciutadania. Jo, diputat, me’n vaig de la Sala, sense pensar si els que em van votar estan conformes amb aquest gest.

Home, els votants teus potser no hi estaran totalment d’acord. No fas ben fet, has de prendre’t l’escó amb més respecte.

Trobo que el Parlament s’ha vulgaritzat en formes i en perfils humans, i no hauria de ser així. Els vestits dels i de les que ens representen cal que siguin discrets i complets; per actitud personal o per tipologia adoptada veig camises on caldrien jaquetes, jerseis d’anar a córrer on caldria una peça més adient.

La forma també ajuda a donar seriositat a la Institució. Algú farà la rialleta, però la rambla de Barcelona als estius sembla una tribu de descamisats ignorants de la higiene, ja que pel que sembla hi ha poca distància de la rambla de Santa Mònica al Parlament.

No es pot assistir a les sessions com si hom anés a la Font del Gat a fer una fontada. La gran i benvinguda abundor de diputades deixa veure d’una banda general discreció i fins detalls de bon gust en el vestit, però també cal dir que algunes accentuen i subratllen la vulgaritat del gest, en consonància amb la proletària roba.

Què volen demostrar? Que vesteixen igual que quan van a protestar per un desnonament? Ara són al Parlament, senyores meves de tota consideració..

El President Tarradellas va ordenar: dins de la Generalitat, tothom amb corbata. Per què ha de ser el Parlament menys que un banc o una gestoria?