Tractament de vostè, tractament de tu

Mesos enrere vaig veure una pel·lícula francesa que explicava els problemes viscuts per un professor d’institut traslladat des d’un centre situat en un barri benestant de París a un altre dels afores, a les anomenades ‘banlieue’, on estudien alumnes procedents de cultures diverses, que conviuen en àmbits de dificultats econòmiques i de marginació.

El cinema, igualment que el teatre, ens posen davant de situacions i relacions, imaginades o reals, que criden l’atenció i conviden a reflexionar, comentar i, si cal, rectificar el propi comportament.

La cinta esmentada que a primer cop d’ull sembla una altra de mestres i alumnes, però que posa al descobert les mancances que afecten els grups més desfavorits, presenta uns mestres i professors que, en tot moment, tracten els alumnes de vostè.

Segurament l’estructura filològica del francès que empra preferentment l’expressió “vous”, vostè, en lloc del tu, afavoreix que professors i alumnes es relacionin tractant-se de vostè.

Una relació construïda a partir del tractament de vostè distancia els interlocutors, potser no li treu calidesa, ni rebaixa l’afecte, però no hi ha dubte que la refreda i, en certa forma, li dona solemnitat i transcendència.

Entre nosaltres cada dia que passa és més habitual el tractament de tu entre persones, malgrat que no tinguin coneixença prèvia, ni hi hagi cap vincle de confiança. Inclús veiem persones que, després de la primera salutació, demanen ser tractades de tu, potser buscant una situació d’igualtat social o d’edat, potser buscant recuperar una joventut fa temps esvaïda.

Per això, si tenim en compte que França és el bressol de la igualtat i de la llibertat, contrasta encara més la pervivència de l’habitual tractament de vostè en les relacions socials, com també en les professionals i, no cal dir, en les burocràtiques. Recordo que de petit, i encara ara, a casa ens adreçàvem a les persones de més edat més properes i conegudes amb el tractament de “vos”, i el tractament de “vostè” quedava reservat per a les relacions amb persones desconegudes i les que exercien qualsevol mena d’autoritat, com els mestres.

Alguna persona a qui no li agradava que el tractessin de tu, més d’una vegada ho havia palesat, dirigint-se amb cara seriosa al seu interlocutor preguntant-li “si per ventura havien menjat al mateix plat” per justificar el tractament igualitari.

A priori, és difícil assenyalar quin tractament és el més correcte. Com en moltes coses, dependrà del moment i de les circumstàncies, però no hi ha dubte que, en les relacions socials, qualsevol tractament fonamentat en el respecte de l’altre pot ser igualment correcte, tant si hom empra el vos, el tu o el vostè.

Quedarien al marge les relacions i actuacions formals institucionalitzades, com poden ser els debats parlamentaris o les intervencions davant els tribunals.

I, en aquest àmbit, encara em pena la relliscada que vaig tenir un dia al tractar de tu un jove testimoni, i l’immediat advertiment que em va fer el president del tribunal que, amb veu profunda i seriosa, em va recordar que és costum tractar

tothom de vostè a l’estrada del tribunal.