El lleure educatiu, palanca de transformació social

Molt probablement ser regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030 m’ha ajudat a comprendre la dimensió, importància i aportació que té el lleure educatiu en el procés educatiu i de creixement de qualsevol infant, jove i adolescent.

Sempre es parla de l’accés a l’educació “formal” com a principal factor d’igualtat i justícia social. Malauradament, i en moltes ocasions, ens oblidem que l’educació informal i de lleure també ho és. De fet, és en el lleure on els infants tenen l’oportunitat de configurar, adquirir i desenvolupar les habilitats, competències, aptituds i valors socials i personals que marcaran la seva etapa infantojuvenil però també adulta. En altres paraules, generen experiències vitals que difícilment poden obtenir enlloc més. I no s’atura aquí, el lleure educatiu, té una doble funció: contribuir a una millor conciliació laboral i familiar, especialment durant l’estiu.

És per aquest motiu que quan una ciutat com la nostra disposa d’una xarxa sòlida d’entitats amb un fort component social dedicada en l’educació al lleure, cal enorgullir-nos, però també prendre consciència que disposem d’un incalculable, valuós i –per què no dir-ho– envejable patrimoni social.

I dic incalculable perquè encara que l’educació informal no estigui estructurada ni emmarcada dins uns objectius didàctics ni condueixi cap a l’obtenció d’un títol –un dels aspectes que fa difícil la seva mesura i impacte– esdevé una veritable palanca de transformació i justícia social.

Perquè sigui transformador en una societat com la nostra, l’oci ha d’incorporar, com a condició sine qua non, una perspectiva inclusiva i intercultural. I no només des d’una pluralitat ètnica –d’aquell qui parla una altra llengua o prové d’un altre lloc–, sinó en clau de gènere i incorporant els infants i joves amb diversitat funcional, que sovint són els grans oblidats. Com bé diu Enric Canet, “sense educació en lleure, no hi ha justícia social”. Si em permeteu, jo hi afegiria “sense inclusió en l’educació en el lleure, no hi ha justícia ni transformació social”.

D’aquí radica la importància que no sols esdevingui part essencial dels Drets de la Infància, sinó que formi part de l’agenda política de qualsevol govern –si més no, de la nostra ho és i ho serà sempre–, i més d’una ciutat com la nostra, declarada Ciutat Amiga de la Infància.

Els indicadors AROPE més recents ens demostren que aproximadament un 36% dels nuclis familiar amb infants i joves no poden anar de vacances fora de casa una setmana a l’any o pagar als seus fills i filles una estada o casal d’estiu quinzenal.

Per això, i enguany més que mai, des de l’equip de govern i especialment des de les regidories d’Educació, Persones, Joventut i Esports hem garantit l’accés al lleure educatiu d’estiu amb igualtat d’oportunitats per a tothom. En especial d’aquells infants i joves que, malauradament, es troben en situació de vulnerabilitat i exclusió social.

I ho hem fet incorporant una ràtio de places reservades i subvencionades als diferents recursos i activitats de lleure educatiu per a infants i joves que es duen a terme durant les vacances escolars (Esportmania, Estiu de Petits i Estiu de Joc, entre d’altres).

Encara ens queda camí per recórrer i reptes per vèncer, però seguirem treballant perquè tots els infants i joves, siguin qui siguin i vinguin d’on vinguin, puguin accedir i gaudir d’espais de lleure educatiu de qualitat a la nostra ciutat.