Lleialtat i honradesa

Revisant sentència, m’he fixat especialment en la dictada per l’Audiència de Madrid el 29 d’abril d’aquest any 2021, que condemna una dona a indemnitzar el seu excònjuge per haver-li amagat, fins després del divorci, que no era el pare biològic del fill que tenien en comú.

Array Potser dit així, de pressa i resumidament, sigui difícil veure el problema plantejat que, explicat breument, deriva dels següents fets: L’any 2002, els protagonistes del procés judicial inicien una relació de parella.El 2005, naix un fill, que és tingut com a fruit de la relació.L’abril del 2006, la parella contrau matrimoni, i manté la relació matrimonial fins a l’octubre del 2012, en què se separen.Posteriorment, el juliol del 2014, signen un conveni regulador de la nova situació, que serveix de base a la sentència de divorci, de l’octubre del 2014, que declara la dissolució del matrimoni.En aquest moment, declarat el divorci, l’excònjuge, i mare, comunica al seu exmarit que té dubtes sobre la paternitat del fill, per la qual cosa, immediatament, l’exmarit se sotmet a una prova de paternitat, que resulta negativa, i presenta una demanda perquè es declari que no és el pare biològic del fill de la seva exesposa. Una sentència d’abril del 2017, admetent la demanda, declara que l’exmarit no és el pare biològic i, a partir d’aquí, aquest comença un nou procés judicial reclamant una indemnització a qui havia estat la seva esposa pel dany moral causat per l’ocultació de la vertadera paternitat, entenent que hi ha hagut engany i mala fe.La sentència de l’Audiència de Madrid esmentada al principi tanca aquest procés admetent parcialment la demanda d’indemnització per danys morals, partint del criteri que existeixen quan hom causa una frustració, una ruptura dels sentiments, lligams o afectes, derivats de la naturalesa o la sang.I, en aquest cas, un dels membres de la parella ha desenvolupat una conducta que causa danys a l’altre mentre li ha amagat els dubtes que tenia sobre la paternitat que, al final, quan s’han aclarit, han sigut una frustració, i li han causat dolor per la pèrdua de la relació parental i del projecte de vida.El tribunal considera que els principis que regeixen les relacions interpersonals (lleialtat, honradesa) i les circumstàncies de temps i de lloc imposaven un comportament diferent, per la qual cosa la dona estava obligada a informar que mantenia relacions simultànies en el temps amb una altra persona.La sentència condemna a pagar una indemnització de seixanta mil euros, més l’import de les despeses de la prova de paternitat, i no admet cap indemnització per rescabalar de les despeses d’alimentació del fill, entenent que eren degudes.Però al marge de la indemnització, allò que singularitza la sentència comentada és la valoració de la lleialtat i l’honradesa en les relacions interpersonals. Crec que és un toc d’atenció important en un temps que alguns anomenen “líquid”, de relacions efímeres, defugint d’obligacions i compromisos, sense perspectiva de futur.És una bona notícia que un tribunal ens recordi el valor de la lleialtat i l’honradesa.