TRIBUNA
“Anar-hi, anar-hi i anar-hi”
2a tinenta d’alcalde i regidora de Presidència
“Els llaços grocs posen l’Estat espanyol davant del mirall, per això els volen treure”, piulava Pau Juvillà el 12 d’abril del 2019, quan la Fiscalia es va querellar contra ell, com a màxim representant de la Crida per Lleida-CUP, per no retirar els llaços grocs que penjaven a la façana de la Paeria, des del seu despatx.
Array Uns llaços grocs que denunciaven –i continuen denunciant– l’absència de cultura democràtica de l’Estat espanyol. Uns llaços que representen la denúncia de la repressió, la manca de llibertats, la dignitat del poble de Catalunya i la vergonya d’aquells a qui els fan por les urnes.
Avui dilluns 22 de novembre, Pau Juvillà serà jutjat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i se l’acusa d’haver exercit un acte de desobediència en haver mantingut els llaços grocs de la façana de la Paeria.“Cada cop que un ciutadà o un col·lectiu exerceix la desobediència civil, enforteix els drets i les llibertats de tota la societat. És un acte de coherència i de responsabilitat; és la veu de la consciència que batega en tota la humanitat.” Des del cuixartisme que compartim amb el Pau, aquest fragment del llibre Ho tornarem a fer assenta les bases des d’on hem de construir les societats, els pobles, els barris i les ciutats. Des de la coherència i la responsabilitat, des de la consciència de classe, des de la democràcia i l’honestedat.
Aquestes són les ciutats i les institucions que volem: lliures, fortes i democràtiques.Això és el que molesta la maquinària opressora de l’estat i certs partits polítics que només busquen judicialitzar qualsevol acció cívica i política. Des de la repressió no es construeix res, només es dinamita qualsevol tipus d’oportunitat de bastir ponts.La llista de represaliats d’ençà de la celebració del referèndum, l’1 d’octubre de 2017, no ha parat de créixer. El Pau Juvillà és només una de les cares més visibles i mediàtiques d’aquesta repressió, però fa poques setmanes acompanyàvem als jutjats de Lleida el company i amic Miquel Serra, alcalde d’Alcarràs el 2017, que va permetre i va defensar –amb la seua pròpia pell– posar les urnes al seu poble.
El Pau, el Miquel, la Meritxell, la Marta, l’Anna.. en són les cares més visibles, les que ens recorden que la repressió no s’atura malgrat que vulguin fer-nos creure el contrari. Però igual que ells, moltes altres persones anònimes també han estat represaliades, la llista –segons les xifres que va fer públiques Òmnium– ascendeix a més de 3.300 i són la mostra d’aquesta fòbia democràtica de l’Estat i dels poders fàctics d’aquest Estat.I des de les institucions democràtiques que representem tenim el deure i l’obligació de garantir als ciutadans i ciutadanes els drets i les llibertats.
La llibertat d’expressió, la llibertat de pensament. I tenim el deure i l’obligació de combatre l’odi que l’extrema dreta i el feixisme han fet renéixer. Perquè d’això va, també, la nostra lluita democràtica.
De fer memòria i recordar per què avui som aquí. Perquè no van passar. Des de les institucions tenim el deure i l’obligació d’estar al costat de totes aquelles persones que avui s’enfronten a penes d’inhabilitació per haver permès que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya votessin.
Per això, avui i sempre, estem al costat del Pau. I per això encara avui llueix la pancarta a la façana de la Paeria i el llaç groc a la plaça.“Guardaré l’agost en un puny per desobeir l’octubre”, diu Ricard Gomà. Avui som 22 de novembre però, com diria el mateix Juvillà, davant la injustícia que suposa ser jutjat per un llaç, només ens queda desobeir i anar-hi, anar-hi i anar-hi.