Quatre anys d’exili. Quatre anys de repressió. Ja n’hi ha prou!

Si bé ja estava decidit, diumenge 29 d’octubre del 2017, dos dies després de la Declaració d’Independència del Parlament, al captard, es precipitava el camí de l’exili de diversos membres del govern de Catalunya i del mateix President Puigdemont, destituïts pel cop d’estat del 155.

Array Tretze hores de cotxe, sense pràcticament haver-se pogut acomiadar de la família, sense mòbil, sense saber qui conduïa el vehicle que els havia de portar fins a Brussel·les, on arribarien a les 9 del matí següent. Així començava l’exili de més de mig govern que avui, quatre anys després, encara continua i demostra, de manera evident, que l’Estat espanyol no és una democràcia presentable.

Com el 1939, es reviu com un malson la imperiosa necessitat de travessar la ratlla, de tramuntar la carena, com llavors, nord enllà, per cercar refugi i garanties de respecte als drets fonamentals. Quatre anys i dos mesos després d’aquell 29 d’octubre denunciem aquesta situació, aquesta ignomínia, aquesta persecució implacable d’un Estat embogit pel manteniment de la seva unitat territorial. Assenyalem avui la justícia espanyola com a responsable d’aquest exili infame que té lloc dins les fronteres de la Unió Europea, que manté un “silenci deliberat” segons l’esquerra europea –i vergonyant– en ple segle XXI.

Una justícia que actua com a braç executor de la repressió desfermada per l’Estat espanyol i avalada el 3 d’octubre del 2017 pel fill del corrupte imposat pel Dictador contra l’independentisme, fent servir la mateixa plantilla que fa uns anys va fer servir al País Basc: tot era ETA, llavors; tot és rebel·lió, sedició i cops d’Estat ara, en el cas de Catalunya. En totes les transicions, segons estableixen els instruments de la justícia transicional, cal complir una sèrie de condicions per transformar un estat autoritari en un estat democràtic. I això, a l’Estat espanyol no es va fer.

És per aquest motiu que molts dies a plaça hem cridat “fora, fora, fora, la justícia espanyola”, perquè no té cultura democràtica, perquè sap molt de dret penal i molt poc de drets fonamentals, molt poc de drets humans. En definitiva, perquè no és una justícia justa. Sabia molt bé el que feia Mariano Rajoy al judicialitzar el conflicte polític: posar-lo en mans d’una justícia hereva ideològicament del franquisme, d’altra banda molt propera als seus propis posicionaments.

Un dels darrers exemples d’això que diem és el nomenament tot just fa uns dies de nous magistrats per al Tribunal Constitucional, que ho són no pas pels seus mèrits professionals, sinó per la seva afinitat amb determinats partits. És el cas de Concepción Espejel, però n’hi ha més: aquesta magistrada va ser recusada en el judici de la trama Gürtel; és la mateixa persona que volia condemnar el major Trapero i l’antiga cúpula d’interior mentre els seus companys de tribunal en dictaven l’absolució. Esposa d’un alt comandament de la Guàrdia Civil, va ser qui portà les regnes del judici dels nois d’Altsasu, on el cúmul d’irregularitats en aquest cas responen fonamentalment a la seva parcialitat.

En un intercanvi de cromos vergonyant, s’ha aprovat el seu nomenament amb l’acord i el consegüent vistiplau del govern més progressista de la història.Hem començat parlant de l’exili, però també hem de denunciar i exigir la fi de la repressió contra tot el moviment independentista. Dèiem que s’aplica ara la plantilla basca de fa uns anys al cas català: la qüestió és trobar raons, i si no es troben s’inventen, per perseguir, acusar, detenir, embargar, condemnar, milers de persones, el delicte de les quals és voler la independència política d’aquest país: pot ser per no despenjar un llaç groc, permetre un debat al Parlament, defensar les urnes l’1 d’octubre o per qualsevol altre motiu que tingui a veure amb l’anhel de llibertat, amb el desig d’esdevenir un estat sobirà social i democràtic, una república catalana independent. Tot s’hi val, tant se val.

I avui, i aquí, diem prou! Diem que ja n’hi ha prou! Sabem que la nostra millor arma és la solidaritat i per això, companys i companyes represaliades, us agraïm la vostra determinació i el vostre coratge, el vostre compromís, i us volem dir que no esteu sols, que no esteu soles, que podeu comptar amb la nostra solidaritat, el nostre ànim, amb el nostre escalf.Amb tot, volem manifestar que aquí, a casa nostra, no tot es fa prou bé, ni de bon tros.