Digitalitzar l'agroalimentació i Lleida

Aplicacions com Instagram o Spotify formen part del nostre dia a dia i han revolucionat la nostra manera de viure i de comportar-nos. Us imagineu que hi hagués unes aplicacions de mòbil que permetessin als productors d’aliments produir-ne la mateixa quantitat i qualitat que ara, però fent servir menys recursos? De fet, ja n’hi ha de disponibles al mercat, però tot i que la nostra societat és de ple en l’era digital, la digitalització en l’agricultura i la ramaderia encara té molt camp per córrer i va a un ritme més lent del que es podria esperar. Reduir aquesta bretxa digital és clau perquè el nostre sector agroalimentari sigui més eficient i pugui fer front als reptes que li plantegen l’emergència climàtica i les demandes de la societat.

Array Entre les potencialitats de la digitalització de l’agricultura i la ramaderia hi ha el fet d’optimitzar l’ús de recursos com és l’aigua, assegurar la traçabilitat dels aliments, garantir-ne l’origen i la seguretat, millorar la sostenibilitat de la producció i contribuir a reduir el malbaratament alimentari.

Així, per exemple, gràcies al blockchain, es pot traçar tot el procés de producció dels ous perquè el consumidor tingui la garantia que la truita que menja per sopar és ecològica. Amb sensòria i teledetecció es pot conèixer amb precisió la necessitat d’aigua d’una parcel·la d’ametllers o, amb la intel·ligència artificial i només amb una fotografia feta amb el mòbil, podem saber la qualitat d’un fruit i el seu potencial de conservació abans que entri a càmera. Digitalitzar l’agricultura i la ramaderia comportarà una transformació de la magnitud de transformacions històriques com la mecanització, la revolució genètica o l’associada a l’ús dels fertilitzants.

Un pot preguntar-se: a què esperem, doncs? Les raons d’aquesta bretxa digital són variades. Una és la falta de tecnologies adaptades a la realitat del nostre sector, i la principal és que cal un canvi profund, més enllà del tecnològic: han de canviar els processos, els models i les estratègies de negoci, i s’han de capacitar i formar les persones perquè apliquin aquestes tecnologies i puguin fer-ho amb tot el seu potencial. En les darreres setmanes, Lleida s’ha posicionat com a motor d’aquest canvi.

Primer, va ser amb el fòrum Datagri, que durant un parell de dies va aplegar més d’un miler de persones d’arreu, tant a Lleida com a Mollerussa, per conèixer de primera mà les principals innovacions i tendències en matèria de digitalització aplicada al cultiu i a la transformació i a la comercialització de la producció agrària. Coincidint amb el fòrum Datagri, es va signar la constitució del Centre d’Innovació Digital Agroalimentari i Forestal de Catalunya a Lleida, impulsat per un ventall molt ampli d’institucions del territori, entre les quals hi ha l’IRTA, i amb el suport ferm del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat. Es tracta d’un espai de treball col·laboratiu format per entitats dels àmbits de la transferència tecnològica i el coneixement, l’empresa i les principals administracions del territori, amb què, entre d’altres objectius, es vol afavorir que els sectors agroalimentari i forestal adoptin tecnologies d’avantguarda.

És tota una mostra que amb el consens es poden fer accions transformadores.Tot i que són uns primers passos perquè el sector es posi al dia i Lleida esdevingui l’epicentre d’aquesta gran transformació, és necessària una empenta més forta. Una empenta que es podria materialitzar amb la instal·lació del 5G al Parc Científic i Tecnològic de Lleida o a les finques experimentals de l’IRTA a Mollerussa, que millorarien les nostres capacitats per desenvolupar nous productes i aplicacions i afavoririen la implantació d’empreses innovadores. També, amb el convenciment que la recerca i la innovació són una inversió, no una despesa, el suport als centres de recerca que hi ha a Lleida és fonamental per atreure el talent necessari i per crear espais i instruments per estimular la trobada entre les empreses que creen tecnologia, les que les necessiten aplicar i els centres de coneixement que poden facilitar aquesta interrelació tan necessària.La profunda transformació del sistema agroalimentari ja ha començat i no ens esperarà.

Toca decidir si apostem per crear tecnologies pròpies adaptades a la realitat del nostre sector i ajudar a crear ocupació de qualitat al territori o si preferim esperar que siguin els altres els que ho facin i comprar tecnologia forana.