La Diputació de Lleida, amb totes les comarques

Els municipis de Lleida, el Pirineu i l’Aran inicien l’any 2022 amb la tranquil·litat de disposar d’una eina de suport tan fonamental com són els pressupostos de la Diputació. En aquests comptes s’hi veuen representades totes les comarques de la nostra demarcació, la més gran de Catalunya, i de totes elles ha rebut el suport àmpliament majoritari. Aquest pressupost està pensat per encarar la recuperació dels nostres municipis després de 18 mesos de viure la pitjor crisi socioeconòmica que recordem a causa dels efectes negatiusde la Covid-19.

I la recuperació del nostre territori passa per ajudar a impulsar l’arrelament de les persones amb polítiques transversals que dotin els nostres municipis de la força suficient per tornar a atraure nous veïns, raó per la qual fem una aposta decidida per millorar la connectivitat, amb una inversió inèdita fins ara en carreteres, més de 8 milions, i plans per activar projectes singulars de repoblament, amb altres 5 milions d’euros, més el desplegament efectiu de la fibra òptica. La xifra principal és 143,6 milions d’euros, incloent-hi la pròpia Diputació i els organismes autònoms com l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Organisme de Recaptació de Tributs, el Patronat de Turisme Terres de Lleida i el Patronat de Promoció Econòmica. I el seu plantejament bàsic respon a confirmar els canvis estructurals que hem impulsat des de l’any 2019 en benefici d’ajuntaments i consells comarcals.

Són la plasmació efectiva del concepte de la governança republicana. El més evident són els plans econòmics sobre bases objectives per distribuir ajuts i subvencions prescindint dels ajuts directes discrecionals. Destinarem més de 35 milions en plans econòmics equitatius a absolutament tots els municipis de la demarcació.

Ho dic des de la credibilitat que ens mereixem després d’haver aportat els darrers dos anys prop de 76 milions d’euros a tots els municipis i consells comarcals a través de plans econòmics que respecten l’autonomia municipal. I no és propaganda ni literatura. És una realitat fàcilment comprovable i constatada pels propis municipis.

Alguns d’ells arribaran a doblar, al final del mandat, els fons que rebien anteriorment.És important recordar que són fons públics per garantir les despeses ordinàries dels ajuntaments i consells, manteniments i inversions en infraestructures destinades a cuidar la salut del veïnatge, a arranjar camins i pistes municipals, sufragar llars d’infants i transport i menjars escolars no obligatoris, lluitar contra els incendis forestals, garantir la campanya agrària, la promoció econòmica dels productors de proximitat i plans de foment del turisme municipal, polítiques d’Igualtat i activitats culturals. A aquests plans, a més, els apliquem criteris de discriminació positiva cap als municipis amb risc de despoblament o que pateixen les circumstàncies d’un entorn de muntanya, que han suposat el 20% dels fons.El tercer pilar del concepte de la governança republicana és millorar l’eficàcia i l’agilitat de la gestió local, per la qual cosa hem incorporat en el darrer any fins a 54 persones per reforçar les unitats destinades a subvencions, com les de Salut, Esports o Cooperació. Aquestes persones provenen de borses de treball públiques amb proves selectives, i hem reforçat, també, tant la Secretaria General com la Intervenció, que són els òrgans que fiscalitzen la nostra gestió de govern.

En aquesta línia és que, per primera vegada des de l’any 2009, la Diputació ha aprovat una oferta pública d’ocupació de 163 places, amb la triple finalitat de reposar personal que es jubila, realitzar promoció interna del personal funcionari i estabilitzar places de personal interí i laboral temporal per tal de reduir la temporalitat de la plantilla.Com a alcalde sé la importància que tenen aquests pressupostos de la Diputació de Lleida, perquè des de fa dos anys ens permeten planificar les prioritats del nostre municipi pactades amb el nostre veïnatge sense ingerències externes, sense l’obligació de demostrar cap tipus de fidelitat partidista a cap govern de torn i, per tant, protegir ajuntaments del risc de quedar-se només amb les engrunes davant temptacions de repartiments amb intencions electoralistes dels fons públics.Són canvis estructurals, tots ells, que han vingut per quedar-se i seran bàsics perquè els nostres municipis puguin encarar un any que desitgem que ens aporti notícies més positives sobre la pandèmia que ens està marcant els ritmes i les prioritats de les administracions públiques.