El futur fotut d’Alcarràs pel que fa a les energies renovables

El 14 de gener vaig llegir atentament un article de l’alcalde d’Alcarràs, Jordi Janés, amb el títol El futur d’Alcarràs és verd, i he de dir que mentre avançava en la seva lectura m’anava quedant perplex sobre com es pot, des d’un càrrec públic, fer una barreja de conceptes i criteris cuinats amb tanta manipulació. És per aquest motiu que vaig decidir escriure aquest article, per ficar a l’abast de la societat les dades el més objectives possibles del que exposa en part i dona suport l’alcalde d’Alcarràs i dels enganys, manipulacions i especulacions que s’amaguen en les seves paraules.

Array Per centrar-nos en un dels projectes que comenta l’alcalde en el seu article, referit a la construcció de diferents plantes d’energia solar a la zona de Montagut, al municipi d’Alcarràs, el total de plantes que nosaltres hem pogut comptabilitzar són uns 12 projectes amb 2 àrees d’afectació d’un total de 600 hectàrees, totes terres regades principalment pel canal d’Aragó i Catalunya i el de Pinyana.

Aquí cal sumar la línia d’alta tensió de doble circuit que es construiria per evacuar l’energia d’aquestes plantes fins a la xarxa de transport del sistema elèctric peninsular a la Subestació Elèctrica Albatàrrec 220 kV, propietat de Red Eléctrica de España (REE). La connexió física entre la planta i la xarxa de transport es farà mitjançant una nova infraestructura elèctrica d’evacuació d’uns 16 km. Per cert, una nova xarxa elèctrica d’alta tensió que obriria una nova i gran ferida ecològica i social al territori, a l’afectar espais d’alt valor ecològic com el corredor que forma el Segre, zona inclosa pel pla territorial de ponent com a corredor de connexió de valor natural, a més d’afectar centenars d’hectàrees de conreus d’horta i centenars de famílies.

Ferida que entre d’altres ha mobilitzat les poblacions veïnes afectades, constituïdes en plataforma per fer front a l’amenaça que suposa. Hem de suposar que l’ajuntament d’Alcarràs no és membre de la citada plataforma. Tot aquest immens i desproporcionat projecte suposa un greu error conceptual i únicament justificat com una gran operació especulativa, on l’alcalde aplaudeix, no pas per la qüestió referida a les energies renovables, sinó pels 400.000 euros que espera ingressar a les arques de l’ajuntament.

Una xifra que pot suposar tan sols un 1% del benefici esperat pels inversors. Entre aquests hi ha la corporació d’inversors Ignis, ubicada a Madrid, i l’empresa Vall Companys, que es va apropiar d’aquestes terres dels legítims pagesos, els parcers de Montagut.Ara, amb la construcció de les diferents centrals solars, afectant d’entrada unes 600 hectàrees, es pretén pervertir la finalitat i objectius d’una gran transformació agrícola que va suposar la inversió pública milionària en la construcció d’embassaments i canals per augmentar el rendiment agrícola dels conreus, per convertir-les així en terres no productives agrícolament. Una autèntica contradicció i perversió, que inverteix també l’objectiu d’assolir la sobirania alimentària de Catalunya, que tant proclama l’actual consellera d’acció climàtica al malbaratar terres de conreu productives i recular en la fixació de població en el món rural, i en el seu lloc apostar en sistemes que una vegada muntats són automatitzats i requereixen poca mà d’obra.I a l’article de l’alcalde ens delata amb un projecte que no coneixíem, i que és l’objectiu de totes les centrals solars, que és fer un centre de producció, distribució i emmagatzematge d’hidrogen verd.

Una planta industrial que requereix altes quantitats d’energia d’origen renovable i aigua per fer l’electròlisi per produir l’hidrogen. O sigui, que per un costat afecten centenars de terres agrícoles de regadiu i per l’altre pretén utilitzar l’aigua que té com a objectiu augmentar la producció agrícola, una combinació fatal. Tant la llei catalana de canvi climàtic com el decret llei d’impuls a les energies renovables, així com les directives europees en aquest marc que prioritzen els sistemes de producció i distribució de l’energia a l’aplicació del model d’energia distribuïda, que simplement vol dir produir prop dels centres de demanda elèctrica per qüestions més que obvies; eficiència i reducció dels impactes a l’hora de simplificar les construccions necessàries.

Ni Alcarràs ni la resta de la nostra demarcació som deficitaris energèticament, per altra l’energia solar s’ha d’instal·lar preferentment en cobertes, i a Catalunya tenim unes 30.000 hectàrees de polígons industrials a més de residències i equipaments, que abastarien suficientment la demanda d’energia elèctrica solar. Per últim i segons la FAO, organisme de les Nacions Unides, entre 720 i 811 milions de persones van enfrontar gana el 2020, i considera que les terres agrícoles han de ser elements estratègics de conservació per la producció d’aliments. Resulta si més no malbaratador de recursos voler dedicar terres de conreus productius i de regadiu per ficar unes 600 hectàrees de plaques solars per produir electricitat, convertint aquestes terres en polígons industrials de producció d’energia.

El més greu no és que les empreses privades ho promoguin, ja que el seu objectiu és merament econòmic, sinó que representats públics com l’alcalde d’Alcarràs ho recolzin, i per favor no digui que cal deixar de consumir productes de països llunyans amb sous irrisoris, sap vostè que les milers de plaques previstes en aquests projectes vindran d’un d’aquests països llunyans de sous baixos i poques llibertats per a la seva ciutadania, per favor, menys hipocresia i més responsabilitat.