Carla Simón ens projecta al món

A aquestes alçades serà difícil trobar l’originalitat en les paraules per felicitar molt efusivament la cineasta Carla Simón per l’èxit incontestable al guanyar l’Os d’Or de la Berlinale amb Alcarràs. La pel·lícula, que ja ha entrat per la porta gran a la història del cinema i la cultura catalana, mostra al món la realitat de la transformació econòmica que estan vivint les comarques de la plana de Lleida, i ho fa amb un producte d’una qualitat tan excel·lent com és la nostra fruita.

Array Aquesta felicitació la faig extensiva a la directora catalana, al seu equip de guionistes i tècnics de les productores que l’han fet realitat, i a la quantitat de lleidatanes i lleidatans que, més que actuar, han expressat sobre la pantalla gran què significa pertànyer a les comarques de la plana de Lleida.

I, molt especialment, per la valentia de presentar-nos al món amb el nostre català, sense recórrer ni a l’artifici del doblatge ni a renunciar a la parla lleidatana. Carla Simón és un exemple de talent, tal com va demostrar en el seu primer film, Estiu 1993, i ho ha reblat amb aquesta nova pel·lícula. És talent que té el seu origen a les terres de Lleida, i per això ha tingut la gosadia de rodar amb persones de la terra, actrius i actors amateurs que garanteixen el toc lleidatà d’un espai imaginari, aquest Alcarràs construït sumant espais de diversos pobles del Segrià i el Pla d’Urgell.

Fins i tot ho podríem considerar com una gran producció cinematogràfica de proximitat, que també ha invertit en els nostres pobles.Per aquestes raons, des del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida no vam dubtar al seu dia a col·laborar en la producció i el rodatge. Gent d’Alcarràs, Massalcoreig, Bellvís, Sucs, Soses, Aitona i d’altres contrades es van implicar l’estiu passat en la construcció cinematogràfica d’un poble i una història amb accent molt local que es mou al voltant de sentiments universals. De fet, el bon cinema d’arreu ja és aquell que explica una narració audiovisual que succeeix en un lloc determinat però amb la qual ens identifiquem visquem on visquem.

A Berlín, Carla Simón ha aconseguit generar sentiments de simpatia cap a aquesta terra que ajudaran, com mai ha passat fins ara, a modificar la imatge esbiaixada que en els últims anys alguns han volgut bolcar sobre la pagesia. I amb aquesta mateixa convicció hem acompanyat l’exitosa aventura berlinesa amb els millors fruits de l’esforç de la gent pagesa, perquè poguessin tastar allò que veien a la gran pantalla. A Berlín, ni que sigui en forma de pots de melmelada de préssec lleidatà, vam donar suport a Carla Simón i el seu equip per demostrar al món que a Lleida conreem talent.

I seguirem plegats en aquest camí perquè els nostres aliments i la seva qualitat sumen a partir d’ara el prestigi que li atorga una ficció que, estic convençut, no ha fet més que començar un llarg camí de collita de guardons i reconeixements. Una creació de ficció basada en un entorn identificable és un dels millors mecanismes comunicatius per tal de sensibilitzar la ciutadania en general de la realitat que es viu als camps de la plana de Lleida. Sabíem de la sensibilitat de Carla Simón i el seu equip cap a la nostra terra, i ara sabem també que la mostra tal com és, amb les seves contradiccions i amb les seves fortaleses.

Per això entenem que aquesta producció beneficiarà el relat popular sobre les nostres contrades, massa sovint carregat de vells tòpics, i ajudarà a fixar el discurs que la transformació econòmica de la demarcació de Lleida ha de ser sostenible amb el territori i amb la seua gent i ha de comptar amb un teixit social viu, que vol, desitja i necessita un futur arrelat a la seua terra. I en aquest objectiu, hi està decididament compromesa la Diputació de Lleida.