Parlem de seguretat jurídica

L’ordenament jurídic propi de les societats avançades és complex. Molt. Diria que fins i tot massa. A la infinitat de normes reguladores de tot tipus se sumen els seus diferents nivells competencials depenent de l’administració que les exerceixi.

Al ciutadà se li exigeix el seu total compliment encara que desconegui les diferents normes i els seus requisits, i per això no li queda més remei que delegar la resolució dels seus assumptes en empreses especialitzades a fer-ho, gestories, consultores, enginyeries, empreses de control autoritzades, despatxos d’advocats, etc., confiant que els processos es portaran a terme de forma adequada i que no arribarà la temuda carta de qualsevol dels organismes administratius anunciant inspeccions en el millor dels casos o sancions i judicis en els pitjors supòsits. La seguretat jurídica és doncs imprescindible com a garantia que els drets dels ciutadans o empreses no seran atropellats una vegada inicien qualsevol tipus de tràmit o relació amb l’administració pública.Ve això a tomb, perquè quan no hi ha seguretat jurídica garantida és difícil que empreses o negocis de fora de la nostra ciutat vulguin invertir en projectes d’implantació, o que negocis i capitals de Lleida acabin marxant cap a zones menys hostils.L’any 2017, la patronal Pimec ja clamava per la fuga d’empreses de Lleida cap a Aragó. Serveixi com a dada que entre els anys 2005 i 2020 el nombre d’empreses a la província d’Osca va créixer un 18 per cent mentre que a Lleida va ser només d’un 2 per cent.

I això per no parlar de la fugida de les grans entitats financeres, o dels canvis de seu social d’algun dels nostres grans motors econòmics, així com el trasllat de capitals de particulars a comptes mirall en entitats bancàries fora de la nostra ciutat, sobretot als municipis oscencs limítrofs.I tot això per inseguretat jurídica. Una inseguretat que provoca empobriment, no només en el present, sinó també en el futur.Aquest equip de govern de la Paeria, ja quan era tripartit, es va dedicar a torpedinar de forma constant projectes aprovats per l’anterior, vegeu Torre Salses. I es va dedicar a posar tota mena de traves burocràtiques per frenar-lo, incloent-hi maniobres com l’encàrrec d’informes jurídics a la recerca de les possibilitats per fer-ho, així com les possibles repercussions en el seu cas a un col·lectiu d’advocats, el Col·lectiu Ronda.

Després d’una sol·licitud meua per saber en què havien consistit els treballs corresponents a dos factures, una del febrer al maig del 2020 per import de 3.352 euros i una altra del juny al setembre del mateix any per import de 3.113 euros, sense haver-se tramitat mitjançant licitació, la resposta que vaig rebre va ser, per dir-ho suaument, estranya.L’objecte de l’encàrrec és el d’assessorament jurídic en la lluita contra la corrupció i en concret la creació i posada en marxa de la Bústia Ètica a la Paeria. Fins aquí, res en especial. La sorpresa ve quan em traslladen l’annex d’aquests treballs i resulta que pràcticament durant un any aquest col·lectiu s’havia dedicat únicament a elaborar informes jurídics per redactar al·legacions contra el projecte de Torre Salses, exàmens dels expedients administratius del projecte, possibilitats de revocació del conveni urbanístic, estudis sobre la necessitat d’informes de Secretaria i Intervenció, estudis sobre la possibilitat de revocar el Pla General d’Ordenació Urbana o les conseqüències d’indemnització si tot això es duia a terme.La resta d’actuacions que ha dut a terme aquest equip de govern són conegudes pels mitjans de comunicació, almenys parcialment.

L’última, publicada en aquest mateix diari ahir, és un escrit que Paeria va enviar als propietaris que formen part de la Junta de Compensació preguntant-los si creien necessari continuar tramitant el pla especial de la canonada de reg de la zona. Una zona que contempla usos residencials, no oblidem.I no és l’únic cas d’informes jurídics encarregats a mida per aquest equip de govern per satisfer els seus interessos.L’única manera de tenir coneixement d’aquest tipus d’encàrrecs és mitjançant una revisió exhaustiva de les factures i la petició dels documents associats. Un treball de fiscalització ingent que difícilment es pot portar a terme sense mitjans, sense ajuda i a mitja jornada com és el meu cas.

I això provoca un estat d’inseguretat jurídica i d’indefensió que ens incumbeix a tots: veïns, empreses, càrrecs públics i treballadors de l’administració local. A tots. Que ningú no s’enganyi sobre qui pagarà els plats trencats.