Control raonat i pràctic de fauna salvatge

Estem esperant la pluja per salvar els sembrats i per recuperar reserves als embassaments. Els nivells no donen prou al moment d’escriure per abastir les necessitats actuals, més les que es poden afegir de cultius d’estiu com el panís, que necessita aportacions d’entre 8.000 a 12.000 m3 per hectàrea.

Si tenim la sort de pluges en el que falta de març i en els propers mesos, cal comptar que els primers 70 o 100 litres que caiguin serviran per assaonar el terreny i que a més a més produirà les escorrenties necessàries per omplir els embassaments, que assegurarien aigua per cobrir les necessitats de conreus, de la ramaderia i els domèstics i industrials. Perquè aquestes necessitats es cobreixin, poc hi podem fer.

El temps és el temps i aquesta situació no és nova, ja la vam patir els anys 2004-2005 i 2011-2012. S’ha augmentat la capacitat d’embassament: el pantà de Sant Salvador i particularment moltes finques han construït reservoris per assegurar-se i assolir part de les seves necessitats. Per altra banda, el consum previst està en augment constant, tant a nivell de reconversions de secà com regadiu i per intensificacions en doble cultiu, cereal d’hivern i panís.Aquest és part del problema actual o previsible, i en tenim un que cal afegir que és l’afecció de la fauna salvatge encapçalada per l’augment en intensitat i terreny cada cop més extens de la plaga de conills, que està afectant tota mena de cultius, des de vinya, ametllers, figueres a tot el ventall de fruiters i, per descomptat, cereals, lleguminoses i la resta de cultius extensius.És espectacular l’afecció a vinyes de Verdú, del cereal entre Tàrrega i Guissona i a les Planes de Sió i Agramunt, fruites a Massalcoreig, Aitona o Seròs.

Els termes afectats són cada cop més nombrosos i la intensitat d’afecció cada cop més forta. La manca de vegetació espontània i la sequera fan expandir la plaga i fan intensificar els seus perjudicis.Queda demostrat que no hi ha prou caçadors i que les mesures practicades són insuficients. Per valorar la intensitat i l’abast afectat de centenars d’hectàrees de cultiu és necessari fer un tomb amb pagesos, xafar sembrats que no rebrotaran i comptabilitzar arbres rosegats que moriran, observar els centenars de caus a les espones, als talussos d’autopistes, d’embassaments, etc.Tan sols una actuació massiva per part de pagesos afectats pot reduir l’excés de conills i deixar els que poden sobreviure mantenint un equilibri ecològic.

Cap espècie vegetal o animal ha de ser destruïda o eliminada, cal equilibrar-ho per mantenir tota la cadena tròpica i assegurar la producció d’aliments.Als anys 70, davant del problema de talpa europea, problemàtica als prats pirenaics i que eliminàvem amb estricnina (Topsin, comprat a França), vaig demostrar als responsables de plagues del Ministeri d’Agricultura a Lleida que es podria controlar amb l’ús de fitosanitaris: fosfur d’alumini, un control afectiu demostrat que va evitar l’afecció sobre la cadena tròpica afectada greument pel consum dels animals morts per estricnina. L’ús d’aquest producte generador del gas fosfamina afecta el sistema respiratori i l’animal mort pot ser consumit sense cap mena de repercussió posterior. No és persistent ni bioacumulatiu, a pesar de ser molt tòxic.

Posteriorment, es va estendre el seu ús per a control de talps, que afecten els fruiters substituint endrin, insecticides i raticides que afecten aus, animals domèstics i fauna. El producte pot ser adquirit per l’agricultor fent un curs de formació en el maneig i utilització dins la seva finca, referendat pel carnet corresponent i avalat per Acció Climàtica.Des de fa quatre anys el registre de fitosanitaris ha estat ampliat amb el de biocida per ser utilitzat en el control de conills que afecten vies fèrries, aeroports, talussos d’embassaments, autopistes, camps de golf i jardins, quedant exclosos a l’afecció agrícola, amb el nom d’arvalin, i per més seguretat amb un aplicador específic que dona seguretat en el seu maneig. En països com Malta i en d’altres s’ha autoritzat per control d’aquest rosegador, i es denomina “reconeixement mutu” entre països de la Comunitat Europea.

A través de cursos de formació, el producte s’ha anat utilitzant durant molts anys per l’agricultor en defensa dels seus conreus, s’ha demostrat selectiu, no ha perjudicat la cadena tròpica i no ha existit accidentalitat entre els seus usuaris.Per què no es pot autoritzar el mateix agricultor afectat per la regulació de la població de conills a la seva finca fent un curs similar o específic en el maneig d’arvalin?Solament un ús generalitzat, coordinat i responsable pot aturar la plaga. No inventarem res. El 1972 es va tractar bona part del Pirineu català amb phostoxin o detia per part dels pagesos de cada poble, ensinistrats pel personal d’Agricultura de Lleida: Sr.

José Mª Fernández de la Nieta, Joaquín García de Otazo, Ignasi Franco, Juan Soldevila, Eloi Oró (Extensió Agrària de Sort) i l’equip tècnic i comercial de Zeltia Agraria, que com a delegat tenia la Delegació de Lleida. En 15 dies es van tractar centenars d’hectàrees des de la Vall d’Aran a Puigcerdà. Tan sols cal voluntat i fer front a personatges ecologistes i animalistes que posen bastons a les rodes o venen falses alarmes de contaminacions, enverinaments que no tenen cap base ni fonament i tampoc conills que roseguin les seves poltrones.