El català només ens té a nosaltres

Soc fill de la immersió lingüística, jo i centenars de milers de persones que han estat estudiants del sistema educatiu català. Som l’exemple de la rigorositat, qualitat i rellevància de l’escola catalana. Els valors i objectius que promou la immersió són clars i evidents: la cohesió social, la igualtat d’oportunitats, la riquesa educativa i el progrés de la societat.

Array Els diversos atacs deliberats provinents d’algunes parts de la classe política espanyola tenen un clar objectiu: trencar amb el gran consens que ha generat sempre la nostra llengua entre la societat catalana.

No s’ha qüestionat mai l’eficàcia del sistema educatiu, ni molt menys la professionalitat del professorat de les escoles i instituts. Segons els diversos informes PISA, els coneixements assolits en matèria de llengua castellana de l’alumnat de l’escola catalana se situen en la mitjana estatal, per sobre de comunitats autònomes monolingües com Andalusia, Múrcia, Extremadura i les Canàries. A més, hi ha diversos informes del mateix Ministerio de Educación espanyol que confirmen, també, un alt grau de coneixement en altres llengües com l’anglès o el francès per part de l’alumnat català.

La immersió lingüística és clarament un cas d’èxit. Cal no oblidar que el context de conflicte lingüístic que pateix Catalunya accelera el procés de minorització del català. Com bé apunten diversos estudis sobre la situació de la llengua catalana, la minorització de la llengua té diversos vessants.

Una part més subtil, com la juxtaposició d’una llengua majoritària amb una llengua minoritària, sobretot en àmbits administratius, usos escolars, emprar-se en el sistema judicial, etc. Això comporta un afebliment de l’ús de la llengua i un degoteig de reducció dels parlants. Per altra banda, hi ha l’opressió directa cap a l’idioma: com pot ser la reducció de les competències, devaluar el grau d’oficialitat de l’idioma, restringir-ne l’ús o la prohibició total.En la història contemporània de Catalunya, l’intervencionisme estatal i la contundència de les sentències amb relació a la llengua tenen greus conseqüències per la salut del català.

S’han emès diversos informes sobre el nombre de parlants habituals del català i les xifres són alarmants: un 32,4% de la població del domini lingüístic és parlant habitual del català, és a dir, 7 de cada 10 persones que saben parlar el català no el parlen habitualment. El 2003 la UNESCO va desenvolupar un marc per a l’estudi de la vitalitat i el perill de desaparició de les llengües. A l’estudi es mostra que una llengua es troba en “situació crítica” si els parlants habituals són menys del 30%.

És el context lingüístic del país. La imposició d’augmentar les hores de castellà a les aules pot ser l’estocada final a un pilar fonamental del nostre país.Com deia Joan Fuster, “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Així s’ha demostrat durant tota la història del nostre país.

Els estats que tenim com a veïns han alterat i intentat destruir el nostre desenvolupament nacional. Som un país sense estat i les intromissions foranes suposen una manca de seguretat competencial en la defensa dels nostres elements nacionals. El Govern de Catalunya és el màxim responsable institucional i polític de l’ús de la llengua catalana i ha de ser contundent en la inapel·lable lluita pel respecte de la nostra condició de nació i els elements que la conformen.La Generalitat ha de promoure polítiques per mantenir i augmentar l’ús en els àmbits competents com l’escola, l’administració i la justícia.

Aquestes polítiques han de ser consensuades amb la comunitat de professionals lingüístics del país, entitats socials i col·lectius nacionals per tal de bastir una base sòlida, amb visió de futur i blindar-la d’atacs presents i futurs. La normalització del català en tots els estaments socials, administratius i institucionals és bàsica i fonamental per aconseguir revertir una situació que podria comportar que el català esdevingui llengua residual.El català només ens té a nosaltres, hem d’assumir responsabilitats, ser valents i defensar-lo com el pal de paller que és del nostre país. El patrimoni que representa l’herència cultural de l’idioma no el podem deixar trepitjar per res ni per ningú.

Cap llei que pugui disminuir la difusió i promoció del català és acceptable. El català ha de ser l’única llengua vehicular de l’escola. És un element capital per assolir la cohesió social, la preservació de la igualtat lingüística.

No ens agenollarem davant les pressions o coaccions dels que pretenen liquidar part de la nostra particularitat nacional. Ens mantenim ferms en la defensa de la llengua catalana, la salvaguarda del nostre idioma i emblema nacional del nostre país.