La millor escola, la del costat de casa

El moment de triar escola per als fills i filles sempre ha estat un període complex per a les famílies, ja que han de fer quadrar moltes circumstàncies: els temps laborals, els de cura, els familiars i, si es tenen avis grans, encara més, les edats dels fills i filles, les extraescolars..

Tot això seria més fàcil si es pogués complir el que deia el Dr. Sanvicens: “La millor escola és la del costat de casa.” En molts sentits, no sols en el del transport, sinó per la xarxa de suport que s’estableix al voltant del centre i la forma com ajuden les diferents AFA.

Doncs, en un d’aquests moments tan delicats, un grup de famílies de Ponent s’ha organitzat a Lleida en plataforma a l’estar excloses de les places a les quals optaven en centres públics i concertats a causa de la reserva extra d’aquestes a infants amb necessitats especials (NEE). Ens vam reunir amb les famílies afectades i les seves queixes van en el sentit de la poca transparència i desinformació per part dels Serveis Territorials de Lleida, així com de la Comissió de Garanties d’Admissió, que, en lloc d’escoltar-les i guiar-les, els ofereix un pla alternatiu que no té res de l’escola de barri que han publicitat ni acull els germans o germanes que ja tenen plaça al centre. Aquells valors que es demanen a l’escola com l’empatia, l’administració els desconeix, i ha mostrat la mala gestió i la falta de previsió.

La segregació escolar no s’arregla repartint infants per les escoles. Un centre públic o sostingut amb fons públics ha de donar servei a l’entorn on es troba. Si el barri presenta complexitat, haurem d’esmerçar més recursos, humans i de tot tipus, perquè l’escola condueixi a l’assoliment de les capacitats tot l’alumnat, sigui de la condició que sigui.

Inversió en educació, educació i educació!.