Els Next Generation també passen per les EMD

Resiliència. Aquesta és la paraula que ens ve al cap, a totes dues, quan pensem en Catalunya. El nostre gran “país petit” –com diria Lluís Llach– que tant ha patit en els últims anys. I és que la Covid va arribar amb força per sacsejar totes i cadascuna de les realitats del nostre voltant. Les realitats dels habitants de les grans ciutats, dels pobles petits i de les entitats municipals descentralitzades (EMD), massa sovint oblidades però que formen també una part indispensable de la Catalunya sencera que prediquem i defensem.

Ara, més de dos anys després que aquest gir de 180 graus trasbalsés les nostres vides, arriben els fons europeus Next Generation, les ajudes més importants, segurament, de tota la història recent després de la Segona Guerra Mundial, i totes les poblacions catalanes han pogut presentar projectes per optar a aconseguir aquest finançament que bastirà i reconstruirà les poblacions que formen la Catalunya que volem. Tots els municipis? No, se’n deixa una realitat important: les entitats municipals descentralitzades.

En total, a Catalunya hi ha seixanta-cinc EMD. Totes gaudeixen de personalitat jurídica pròpia, pressupostos propis, plena autonomia dins de les seves competències i la seva ciutadania està representada per una presidenta o un president escollit per sufragi universal directe. Però, malgrat l’autonomia que tenen, no poden optar a la convocatòria dels fons Next Generation i algunes EMD estan doblement excloses perquè no poden participar-hi ni de forma directa ni tampoc des del municipi al qual pertanyen.És per això que des del grup d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya vam preparar i vam presentar una proposta de resolució exigint a l’Estat incloure les entitats municipals descentralitzades a les convocatòries de fons europeus.

Ho vam presentar a la Comissió d’Afers Institucionals i es va aprovar, tot i l’abstenció del PSC, l’únic partit que pot canviar la situació actual.Concretament, la proposta exigeix a l’Estat fer les modificacions legislatives que calgui perquè es puguin acollir a línies d’ajuts com ara el Programa DUS 5000, per a projectes locals d’energia neta com a eina d’estímul davant del repte demogràfic. O que com a mínim hi hagi programes amb les mateixes condicions per a tothom a l’Estat, ja que Europa no fixa cap tipologia de població.També des del Senat s’ha presentat una moció a la Comissió de Despoblament i Repte Demogràfic per garantir que no s’exclogui les EMD dels programes d’ajudes i de subvencions destinades a les entitats locals, ja que són entitats locals legalment constituïdes. I passen les setmanes i els mesos i seguim pendent de resposta d’aquells que tenen un Ministeri per al repoblament, però que lluny queden els fets de les paraules.

Des d’Esquerra Republicana entenem que la recuperació social i econòmica de Catalunya i de tot l’Estat ha de passar, tant sí com no, pels municipis. I ha de passar pels municipis de 140.000 habitants, com Lleida, pels pobles de 5.000 habitants i per les entitats municipals descentralitzades. D’això va la Catalunya sencera, de drets per a tothom visqui on visqui, d’equitat i de sobirania i autonomia en la gestió.

A Catalunya ja fa temps que tenim superat aquest debat i en totes les convocatòries es parla d’ens locals perquè les EMD hi puguin accedir. No obstant, sembla que l’Estat encara no té solucionat aquest problema. Això demostra, un cop més, la manca de capacitat de gestió de l’administració de l’Estat per distribuir eficientment i de manera equitativa aquests fons europeus, que segueix aplicant una part de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) que deia que volia combatre.De vegades només ens queda la denúncia o la reivindicació, quan després de treballar-ho per tots els fronts el silenci és la resposta; seguirem, però, infatigablement convençudes que les injustícies es combaten des de totes les institucions i que de vegades, a cop de perseverança i esforç, ens en sortim.Des d’aquestes ratlles, una abraçada fraternal als més de vuit-mil veïns i veïnes que conformen les 54 EMD de les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran.

Comencem per Baldomar, però seguim per Ainet de Besan, Araós, Àreu, Sorpe, Isil i Alòs, Sellui, Seana, Pi, Fontllonga i Ametlla, Sossís, Arró, Pla de la Font, Josa del Cadí, Espui, Durro i Saraís, Guàrdia d’Ares, Taús, Asnurri, Ars, Civís, Sant Joan Fumat, Arcavell i la Farga de Moles, Bescaran, Os de Civís, Arestui, Baiasca, Montenartró, Raimat, Sucs, Arànser, Villec i Estana, Vila i Vall de Castellbò, Bagergue, Unha, Tredòs, Gessa, Arties i Garòs, Canalda, Gerb, Manyanet, Tornafort, Talladell, Vilamitjana, Rocallaura, Casau, Arròs e Vila, Escunhau i Casarilh, Vilac, Aubèrt e Betlan, Betren, Gausac, Senet i Santa Maria de Meià.