TRIBUNA
Una Seu Vella millor
Per qualsevol lleidatà, el fet de veure en la llunyania l’esvelt campanar de la nostra estimada Seu Vella, significa arribar a casa i embadalir-nos, una vegada més, de la majestuositat del més emblemàtic monument de la nostra ciutat. El conjunt patrimonial de la Seu Vella és especial. No només per la seva disposició arquitectònica singular, sinó sobretot, també, per la història que amaguen els seus murs.
L’any 1203 s’hi col·locà la primera pedra i fins al 1640 va ser utilitzada únicament com a catedral. Arran de la Guerra dels Segadors, va ser usada com a hospital i arsenal. A partir del 1707, en plena Guerra de Successió, la Seu Vella va ser tancada al culte per ordre de Felip V i, posteriorment, transformada en caserna militar.
Durant l’ocupació militar, una importantíssima part del patrimoni artístic va ser mutilat, emparedat, profanat i dispersat. L’any 1810, amb la Guerra del Francès arribaren noves pèrdues i mutilacions i, malgrat que fou declarada monument històric l’any 1918, la catedral esdevingué un camp de concentració durant la Guerra Civil espanyola i caserna fins a l’any 1948. Explico tot això perquè per saber on volem anar, hem de saber d’on venim i, per tant, hem de conèixer i cuidar el nostre patrimoni.
La Seu Vella és el punt neuràlgic on trobem el testimoni de la història de la nostra ciutat i per aquesta raó cal salvaguardar-la i dedicar-li els recursos que durant dècades no se li han dedicat. L’actual govern de la Paeria, conjuntament amb d’altres administracions, ha fet un gran esforç durant l’actual mandat. Des del 2019 ja s’han invertit 1,6 milions d’euros per restaurar el campanar, la Porta dels Apòstols i les cobertes del claustre a càrrec de la Generalitat de Catalunya.
Cobertes del claustre sobre les quals l’Estat espanyol inverteix també més de 400 mil euros. El Consorci del Turó de la Seu Vella, del qual la Paeria i la Generalitat en som membres, restaurarà el Baluard i el Contrabaluard del Rei, i el Baluard de la Punta del Diamant, amb diners procedents de la Diputació de Lleida i dels fons europeus FEDER amb una inversió total de 426 mil euros. A més, la Paeria, en col·laboració amb la Generalitat, executarà en els propers dos anys obres de restauració de les muralles per valor de 600 mil euros més.
Obres que actuaran sobre els Baluards de la Reina i el de Louvigny i una segona fase del Baluard del Rei. En total més de 3 milions d’euros en obres a les muralles i al monument durant l’actual legislatura.Però anirem més enllà perquè el turó en si mateix també és un important patrimoni de la ciutat. Més de 600 mil euros dels Fons Next Generation que s’han aconseguit des de la Paeria serviran per renaturalitzar tot l’entorn del turó amb la introducció de noves cobertures vegetals adaptades al clima de Lleida així com illes de biodiversitat i camins perimetrals.
Cal integrar el turó a la ciutat i fer que els lleidatans el visquin de més a prop que ara.El govern de la Paeria té molt clar, a més, que cal convertir el nostre castell i el seu entorn en producte turístic i en el gran atractiu de la nostra ciutat. És per això que optem a una convocatòria de turisme sostenible dels Fons Next Generation que inclou actuacions a la Seu Vella com un màping per a la Porta dels Apòstols, equips de realitat virtual o augmentada destinats a visitants o un increment de la il·luminació. També càmeres de seguretat i elements de monitoratge per detectar possibles moviments en les muralles.És clar que queda molt per fer.
I, segurament, atesa la nefasta herència financera rebuda, en molt temps no aconseguirem posar-nos al dia de totes les carències que té el nostre patrimoni. Ara bé, tenint en compte l’estat amb què ens vam trobar les grans joies de la ciutat en arribar a la Paeria, els asseguro sense cap dubte que acabarem la legislatura deixant el patrimoni de Lleida en un millor estat del que el vam trobar. Perquè no només s’ha de dir que estimem i valorem el patrimoni, s’ha de reafirmar amb fets.
Si realment, com a ciutat i com a país, volem que el conjunt del turó de la Seu Vella esdevingui Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, hem de fer que el nostre símbol llueixi més que mai. Amb el seguit d’inversions que hem presentat anem pel bon camí, però som conscients que queda molta feina per fer. No és fàcil alliberar-nos de la llosa de l’herència que hem rebut.
Tants anys de passivitat i inacció per part dels anteriors governs socialistes comporta que les inversions necessàries siguin més elevades. Malgrat tot, hem treballat i continuem treballant de valent per revertir la situació i fer del turó de la Seu Vella i de la ciutat en general un lloc millor per viure, més amable i un punt de referència del territori que ens envolta.