Gestió de recursos humans

Sense voler ser exhaustius, només des de l’1 de juliol d’enguany la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima ha publicat les ofertes de treball següents per proveir totes aquestes places: dos places de cap de serveis, una plaça de cap d’unitat especialitzada, una plaça de cap d’unitat de gestió penitenciària, una plaça de cap d’unitat de gestió econòmica, nou places de cap d’unitat de servei interior, dues places de cap d’unitat d’àrea funcional, una plaça d’encarregat d’àrea administrativa, dues places de psicòleg, quatre places de treballador social, quatre places d’educador, una plaça d’especialista d’instal·lacions i equips tècnics, quatre places d’auxiliar administratiu i una plaça de conductor.

Array Tot aquest llistat interminable en tan sols un mes i mig. El sistema de provisió és l’ATRI, particularment conegut entre els treballadors i treballadores de la Generalitat.

Un sistema de provisió de llocs de treball que podria ser acceptable per a casos excepcionals i per raons justificades d’urgència. La realitat, però, és radicalment diferent: el que hauria de ser un sistema de provisió excepcional s’ha convertit, és evident, en habitual. La gestió dels recursos humans als centres penitenciaris de Catalunya és lamentable des de fa molts anys.

I sembla que amb la consellera Ciuró se’ns acabaran els qualificatius per explicar aquesta política de descontrol. El sistema de provisió ATRI, generalitzat als nostres centres penitenciaris, es caracteritza per la seva opacitat, i és impossible saber quines persones opten a les places convocades i les puntuacions dels candidats. No dubto de l’aptitud dels candidats elegits, però em consta que els criteris emprats varien d’uns processos a altres, encara que el tipus de places sigui el mateix.

De vegades és l’antiguitat, de vegades els serveis prestats en la plaça convocada i de vegades l’entrevista, feta en molts casos per persones sense cap coneixement de les tasques de la plaça convocada. Si els criteris varien d’uns processos a altres, la idoneïtat de les persones elegides està sota sospita. El resultat de tot plegat no pot ser més decebedor.

La falta de concursos de trasllats i oposicions permet que un percentatge inacceptable –per sobre del 70%– de places de comandaments intermedis sigui ocupat de forma provisional mitjançant el sistema ATRI. Parlant de comandaments intermedis: 30 mesos –he dit 30 mesos– li ha costat al departament de Justícia resoldre el concurs de trasllats. Ha passat tant de temps que la provisionalitat continua en percentatges inacceptables.

Percentatges inferiors i, en tot cas, també inacceptables tenim en els llocs base. És una ironia que un departament que es diu de Justícia conculqui de forma tan flagrant els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat en la provisió de llocs de treball vacants. I de forma igualment flagrant incompleix, des de la signatura del darrer acord del 2006, la publicació de la relació de places de segona activitat.

Els treballadors i treballadores de presons tenim el dret –no és una concessió graciosa del departament– a les oposicions, als concursos de trasllats i a la segona activitat. Amb els concursos de trasllats i les oposicions, de forma regular i anuals, i la segona activitat, el personal tindrà certeses, podrà organitzar i preveure el seu futur laboral, i, segurament, l’absentisme laboral baixarà de forma clara. Malauradament, res indica que el Departament de Justícia pensi canviar la seva política de gestió de recursos humans.

Resulta esgotador demanar sempre el mateix a un departament que gestiona tard i malament. Certament, no ens mereixen aquest desgavell.