La normalitat de l'inici de curs

“Comencem el curs amb tota normalitat i amb la il·lusió que es mereix aquest país!” Aquest era el missatge del conseller d’Educació a l’inici de curs, que ha volgut transmetre per terra, mar i aire, però no sabem ben bé què és per a ell començar amb normalitat. De ben segur, i crec que no m’equivoco quan afirmo que estem davant d’un dels pitjors inicis de curs, que la conselleria, que hauria de promoure una bona organització i millores per a l’educació d’aquest país, ens sorprèn, en qualsevol moment, amb els seus plans improvisats.

Comencem amb l’avançament del curs una setmana, i els docents i la canalla fan jornada intensiva tot el mes de setembre. Un avançament de curs que el Departament d’Educació vol justificar com una millora de l’atenció educativa per als infants en risc d’exclusió social i per una millora de la conciliació familiar.

Però, potser, la millor manera d’atendre la diversitat és reduir les ràtios i posar tot el personal educatiu necessari als centres. Un avançament de curs amb el qual podem estar d’acord, però abans de dur-lo a terme és necessari asseure’s i consensuar amb totes les parts implicades; si no, sorgeixen el conflicte i el col·lapse, i ja els estem vivint. El conseller va prometre per a tots els nostres infants activitats extraescolars, i anuncià una despesa d’uns quants milions d’euros.

Des de CCOO se li va advertir que no tenia suficient personal qualificat per dur a terme aquesta mesura i davant la impossibilitat de poder fer activitats extraescolars per falta de personal, va pensar fer tardes de lleure, ja que, per llei, es pot exercir de monitor de lleure només tenint 18 anys i estant net de delictes sexuals, així és més fàcil la contractació de personal per atendre aquestes tardes, però es desprestigia l’educació en el lleure. Per molt que ho digui una llei, no es pot deixar d’exigir una formació en el lleure, no tothom amb 18 anys i sense delictes sexuals pot estar al càrrec dels nostres infants. Davant la desconfiança que ha creat aquesta mesura, qui pot no deixa la canalla a la tarda.

Des de CCOO, exigim un lleure de qualitat, el temps de lleure no és vigilar el pati, el temps de lleure és educar en valors, és acompanyar els infants a descobrir, és aprendre a conviure, a ser i a fer. Tot i l’exposat anteriorment, el conseller anuncia el dia 1 de setembre la normalitat de l’inici de curs, quan encara teníem ajuntaments, centres educatius, associacions i empreses de menjadors, buscant sota les pedres personal per poder cobrir aquestes tardes de lleure i, fins i tot, començant el curs sense els monitors suficients. Comencem un curs en el qual les direccions dels centres educatius demanen als seus claustres voluntaris per cobrir aquestes tardes tot facilitant les compatibilitats de treball.

Comencem un curs en què es força el personal PAE (personal d’atenció educativa) a fer tasques de monitoratge quan en les seves funcions no es preveu aquesta tasca. Comencem un curs en el qual la majoria dels nomenaments de vacants per al personal interí s’han realitzat mitjançant una entrevista, com si es tractés de l’empresa privada. Entrevistes de les quals s’han vist excloses, per exemple, mestres embarassades i en les quals s’han deixat de banda les habilitats i les aptituds professionals de les docents.

Comencem un curs amb 20.000 alumnes d’FP sense plaça per estudiar allò que volen, no és la primera vegada que ens trobem en aquesta situació, i des de CCOO exigim una aposta real per l’FP d’aquest país i més inversió. No es pot jugar amb el futur dels nostres joves. Comencem el curs, com el vam acabar, amb temperatures elevadíssimes dins de les aules, termòmetres superant amb escreix els 27 ºC a l’interior de les aules, cosa que dificulta el treball, i un departament que remet solament recomanacions de com passar la calor.

La setmana passada, però, ens sorprenia amb la iniciativa del repartiment de ventiladors, que benvinguda sigui la pensada!, però de moment ni han arribat a tots els centres ni tampoc han arribat els suficients. Estem davant d’un canvi climàtic, i des de CCOO demanen al departament que es comenci a confeccionar un pla d’estudi de les característiques dels nostres centres educatius i es determinin les seves necessitats per treballar de la millor manera possible: ventilació, tancaments, aïllaments de parets, elements d’ombra, refugis, instal·lació d’aire condicionat… no podem continuar treballant en aquestes condicions. Comencem també un curs amb la implantació de nous currículums.

Currículums que encara són un esborrany i que ben poc hi han pogut aportar els docents d’aquest país, i amb assignatures noves que no se sap ben bé què i com s’han d’impartir. Comencem amb un decret d’inclusió que malauradament, un any més, continua desat al calaix de ves a saber quin despatx. I, per acabar, comencem un curs amb un acord sindical, que compromet el departament a tornar-nos la reducció de l’hora lectiva a primària i a secundària amb la incorporació de prop de 3.500 docents de manera estructural al sistema, i amb la planificació durant aquest primer trimestre de la reversió de les retallades que patim des de fa més de 10 anys.

Un acord que, per suposat, no desactiva la lluita ni el fet de tornar-nos a mobilitzar de nou, perquè els docents d’aquest país hem apostat, amb aquest acord, pel diàleg i la negociació i esperem que així sigui també per part del departament.