La importància de la vacunació

El 9 de desembre del 1979, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar l’erradicació de la verola. Cinc mesos més tard, el maig del 1980, durant la 33a Assemblea Mundial de la Salut, va declarar oficialment que “el món i tots els seus habitants s’havien lliurat” de la malaltia. Era una fita històrica en la salut pública. L’èxit de l’anunci s’havia començat a gestar gairebé dos segles abans: el 1796, quan el metge rural Edward Jenner va desenvolupar el primer vaccí contra la verola. Amb ell va inaugurar l’era de la vacunació i, com a conseqüència, va evitar milers de morts i contagis.

Resulta adient recordar-ho aquests dies en què la vacunació torna a estar en boca de tothom. Hem començat una campanya de vacunació tranquil·la i normalitzada administrant la nova dosi de record de la Covid-19 i, com cada any, arriba també la de la grip. Amb la pandèmia més gran del darrer segle, altre cop ha e tat una vacuna l’antídot cabdal que ha ajudat a alentir els efectes d’un virus, i, probablement (esperem), el més letal que viurem. Per això és important no abaixar la guàrdia i seguir les recomanacions dels experts que aconsellen inocular-nos una nova dosi.

És cert que en aquest país tenim, en general, bones cobertures vacunals. Ara bé, cal acabar els processos per protegir-nos com pertoca. Per això, des del departament de Salut s’ha iniciat un enviament d’SMS a les famílies amb l’objectiu de recordar la necessitat de finalitzar les vacunacions que no estiguin posades en infants d’entre 4 i 10 anys.

Encara centrant-nos en l’edat escolar, una de les actualitzacions del calendari de vacunacions sistemàtiques d’enguany és la vacuna als nens de sisè de primària (11 i 12 anys) contra el virus del papil·loma humà. Fins ara només s’administrava a les nenes. D’aquesta manera, conferim protecció directa i complim criteris d’equitat i igualtat.

Catalunya es converteix així en la primera comunitat autònoma a administrar-la als nois.Pel que fa a l’edat adulta, el departament de Salut comença a vacunar les persones de 65 i 80 anys contra l’herpes zòster, una malaltia que pot ser molt debilitant i provocar dolor i patiment. Per tant, aquesta vacuna resulta clau en aquelles persones immunodeprimides i grans per poder evitar descompensacions, morbiditat i, fins i tot, mortalitat. Catalunya és també una de les primeres autonomies que l’incorporen.A més a més, una altra novetat de l’actualització del calendari vacunal serà la substitució de la vacuna pneumocòccica, que fins ara es posava als 65 anys, per una de més innovadora que en millora la protecció.És evident que no només les vacunes milloren o han millorat la salut de la població, però sí que n’ha estat un factor determinant. I cal que ho continuïn sent.