Agenda Lleida 2030: justícia climàtica

Sembla que hem deixat enrere els mesos d’estiu en què la calor ha tornat a acaparar titulars i converses dia sí, dia també, mentre cada cop més ens apropem a hiverns inhòspits. Els comportaments meteorològics intensos i extrems que pateix el nostre planeta a causa del canvi climàtic ja no seran un ‘rara avis’.

Array Les conseqüències de les projeccions climàtiques no es limiten, solament, a canvis paisatgístics i ambientals dels nostres territoris com per exemple el desglaçament dels glacials, incendis forestals, la pèrdua de la biodiversitat. Quan parlem de climàtic també parlem d’inseguretat alimentària, crisis energètiques, migracions forçades, aparició de noves malalties i morts.

Els xocs climàtics agreugen les desigualtats i els seus efectes crus, però menys visibles, s’acarnissen sobre la classe treballadora i persones en situació o risc d’exclusió social, que tendeixen a estar més exposades als seus impactes, disposen de menys recursos per fer-ne front i a recuperar-se dels seus efectes.No s’ha escrit gaire –i menys se’n parla, clar està– sobre com interaccionen la pobresa i la crisi climàtica. Però organitzacions mundials com l’ONU ja comencen a parlar de segregació o apartheid climàtica per descriure situacions que s’estan produint arreu del món i que suposen un retrocés considerable en matèria de desenvolupament i benestar social.Com va dir Philip Alston, exrelator especial sobre l’extrema pobresa i els drets humans a l’ONU, “estem davant d’un escenari d’apartheid climàtic en què els rics paguen per escapar del sobreescalfament, la fam i els conflictes, mentre que la resta del món l’ha de patir”. De fet, ja comencem a ser testimonis de la privatització dels serveis bàsics i de protecció socials en països del mal anomenat primer món, suposadament democràtics i compromesos amb els drets humans com a escut dels més rics per sobreviure als efectes del canvi climàtic.

Exemples com els bombers privats de guant blanc a Califòrnia per a propietaris d’habitatges a barris acomodats s’han expandit els darrers anys a mesura que augmenta el perill d’incendis forestals. O el no-accés a l’aigua derivada de la privatització d’aquest bé bàsic en països on la guerra de l’aigua per l’estrès hídric és present. Aquest i altres exemples semblen realitats llunyanes, però no ho són tant.La solució no és fàcil.

No perquè no existeixi, sinó perquè la seva implementació a gran escala no és senzilla. No obstant això, tampoc és impossibleEl que està clar és que si les administracions públiques no hi intervenim de forma urgent i agosarada la llei del més fort imperarà i, com també deia Alston, “perversament, els més rics, que tenen la capacitat d’adaptació més gran i són responsables de la gran majoria de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i se n’han beneficiat, seran els més ben situats per fer front al canvi climàtic, mentre que la classe treballadora i els més pobres, que són els que menys han contribuït a les emissions i tenen la menor capacitat de reacció, seran els més perjudicats.”.L’ONU estableix l’Agenda 2030 com a eina de transformació ecosocial i justícia climàtica. Però com es passa de la definició dels ODS recollits a l’agenda 2030 a una implementació real per part dels governs locals? Doncs amb la configuració d’agendes locals 2030 que adoptin mesures urgents i impulsin polítiques climàtiques amb una mirada social per a les nostres ciutats, comunitats i la gent que hi habita.Mesures i iniciatives com les que aquest govern ja estem duent a terme des de diverses regidories: l’activació d’una xarxa, territorialment distribuïda, d’equipaments i infraestructures municipals com a refugis climàtics durant l’estiu i l’hivern com ja fan ciutat com París i Barcelona, perquè tots els ciutadans gaudeixin de temperatures òptimes durant tot l’any; el projecte pilot Patis escolars, que se centra a transformar, millorar i reverdir els patis dels centres educatius: ampliant les zones d’ombra, plantant més vegetació o millorant l’accés a l’aigua per protegir els infants de les temperatures extremes, o el programa de rehabilitació residencial finançat pels fons europeus Next Generation, que permetrà la regeneració de barris mitjançant obres de conservació i eficiència energètica d’habitatges i la millora dels espais urbans de diversos barris de la nostra ciutat, és a dir, avançar cap a la creació de comunitats més sostenible a la nostra ciutat.L’elaboració de l’agenda Lleida 2030 és el primer pas cap a una agenda política única, integrada i radial per abordar els reptes futurs i les seves múltiples dimensions, refermant així el nostre compromís de continuar construint una ciutat de drets i d’oportunitats.

La Lleida del demà, la que posa a les persones al centre i la que vetlla per una societat democràtica, equitativa i justa.