Per la memòria del president Companys, per Catalunya i per la República!

És en aquest context de continuïtat de la repressió sobre representants democràtics, servidors públics i ciutadania compromesa amb el nostre projecte de dignitat i llibertat, així com en un moment d’alta complexitat política i social en el qual afrontem grans reptes, com arreu d’Europa i del món, i des d’una responsabilitat de govern sotmesa a pressió contínuament que, un cop més, tornem a honorar la memòria del president Lluís Companys i Jover en el 82è aniversari del seu assassinat. I aquest any ho fem amb especial intensitat.

Ho fem amb la convicció que és moment, doncs, d’actuar amb la major convicció i lideratge republicà, tot mantenint intacta la dignitat de les nostres institucions i, molt especialment, la de la Presidència de la Generalitat. És una autoexigència individual i col·lectiva; per a la nostra organització i per a cada un i una de nosaltres.

Aquest és el missatge de fons i plenament vigent que avui ens envia el president Companys: el de la dignitat institucional i personal mantingudes en totes les circumstàncies i davant de totes les dificultats. Perquè també davant de la terrible injustícia que ell va patir i que nosaltres no podem ni volem oblidar, Companys era el reflex dels nostres anhels de llibertat nacional i d’esperança de justícia social. Malgrat les lluites indestriables en el camí de construcció de la República que ens refermem a seguir des de l’immens salt endavant que la societat catalana ha sabut dur a terme en l’última dècada, avui, cinc anys després dels fets de l’1 i el 3 d’Octubre, en coneixem millor els obstacles i, precisament per això, ho sabem possible i a l’abast de la nostra voluntat lliure i democràticament expressada a les urnes, per llarga i tenaç que hagi de ser la nostra determinació col·lectiva.

Per això té sentit fer present la seva figura: la d’un advocat social, un polític transformador, un republicà convençut. Això era, i molt més. L’abril del 1931, Companys va ser el primer a hissar la bandera republicana al balcó de l’Ajuntament, i ho feia amb el mateix convenciment que ho fem avui tots els republicanes i republicans.

Regidor i governador civil, diputat a les Corts i ministre, president del Parlament i de la Generalitat. Companys no va renunciar a cap front des d’on defensar Catalunya, i ho va fer convençut fins a aquell 15 d’octubre de 1940. Detingut, empresonat i jutjat, aquell matí a Montjuïc, l’Estat va afusellar el president de Catalunya.

El millor homenatge que li podem retre en aquest moment tan exigent és actuar plegats amb fermesa, intel·ligència i determinació des de les institucions, des de les organitzacions polítiques, des dels ajuntaments, des de la ciutadania activa i de manera corresponsable. Per ell, per tots els que ens han precedit i pels que han de venir, “Republicans, unim-nos”. Per la memòria del president Companys, per Catalunya i per la República!