Barcelona 92: respectem el gran llegat

Com a responsable del Departament d’Esports de l’Ajuntament de Lleida, vaig tenir l’oportunitat i el privilegi de participar molt directament a nivell professional en les tasques de coordinador dels Voluntaris Olímpics de Lleida i del seu Centre de formació de cara a la participació en les Olimpíades de Barcelona 92.

Una experiència inoblidable i irrepetible i no voldria deixar passar l’ocasió de la commemoració del 30è aniversari de Barna 92 en aquest any 2022 per fer algunes reflexions personals del que van representar aquests jocs per a Barcelona, Catalunya i tot l’estat, una celebració que va originar un gran esdeveniment, sobretot esportiu, però també cultural. Els Jocs Olímpics de Barcelona van ser tot un èxit, un objectiu global i compartit per tota la societat i estaments polítics. Un gran esdeveniment, amb una gran complicitat dels ciutadans, que van veure i entendre la possibilitat de construir una nova ciutat oberta al mar, al món, a la llibertat, al progrés, al benestar i a la modernitat.

Uns Jocs que van conduir a una transformació urbana i a generar nous equipaments i infraestructures esportives: unes rondes que van ser, sens dubte, l’obra de major envergadura i segurament la més utilitzada de les que es van construir. Però també les Olimpíades ens van deixar un llegat important i intangible: l’orgull de ciutat, la injecció d’autoestima i la convicció unànime que Barcelona seria capaç de tot i d’aconseguir noves fites fins ara mai aconseguides sempre que hi hagi unitat institucional al voltant d’un projecte engrescador.Barcelona tenia moltes necessitats a les quals enfrontar-se, anhels i il·lusions per fer-ho. El projecte olímpic va complir amb aquestes necessitats i expectatives, però no només els Jocs en si mateixos, sinó l’oportunitat que li generaven a la ciutat per repensar-se, mirar lluny, mobilitzar-se i ser capaç de generar noves energies i dinàmiques positives per afrontar el repte d’obrir la ciutat al mar, equilibrar el territori amb les quatre àrees olímpiques, compartir instal·lacions, etc.

(Truñó). Els Jocs van convertir Barcelona en una ciutat simpàtica, alegre, intel·ligent i, al mateix temps, innocent. De Barna 92 en va sorgir un talent excepcional, un projecte salvatge, impetuós i inigualable que ens va representar davant del món, com aquesta convivència mitològica d’insensatesa i rigor que ens constitueix quan necessitem emergir de la nostra malenconia autocomplaent (Segarra).De Barcelona 92 en podem treure moltes i profundes conclusions.

1. Les grans estratègies i projectes han de ser fruit d’amplis consensos, estabilitat institucional, grans negociacions i acords i grans compromisos; cal aprendre a caminar junts, allunyar discrepàncies i evitar més frivolitats. 2.

Les grans ciutats s’han de pensar en gran i mirar cap al futur, amb llums llargues, fugint del curt termini i de les tàctiques partidistes i sectàries. 3. Cal desenvolupar una mirada humana en els barris de les ciutats, buscant en tot moment les persones més vulnerables, amb la finalitat de cohesionar la societat.

4. Les ciutats es fonamenten i consoliden treballant braç a braç amb les institucions, els governs forts i la societat civil. 5.

Necessitem la col·laboració entre les administracions públiques (lleialtat entre aquestes, al marge de la lluita partidista) i entre el sector privat i el sector públic si es vol tenir èxit en una operació. 6. Les institucions són fonamentals, però les persones també.

És primordial que el capital humà estigui al servei d’un objectiu compartit. Incloure la societat en les propostes polítiques ha de ser una prioritat de les administracions. Els jocs ens han ensenyat que els criteris de cohesió i empenta de la societat s’assoleixen quan s’elaboren pensant en el suport d’una majoria de ciutadans.

Voler implementar propostes amb el suport de la meitat de la nostra societat divideix el país, crea ressentiment i humiliació i pot provocar una fractura interna, fet que crea situacions de confrontació social i causa desafecció. Els Jocs ens han marcat el camí a seguir: unitat social i institucional (Narcís Serra). 7.

Hem de recuperar nous lideratges potents i transversals (que no dilapidin l’herència rebuda), amb discursos realistes i possibilistes, que sàpiguen governar per a tots, per millorar la vida dels ciutadans, i que la flama de l’esperit olímpic no s’apagui ni es difuminin molts dels valors que van fer possible el miracle: una Catalunya plural, socialment solidària, culturalment excel·lent i amb un urbanisme equilibrat, tolerant, cosmopolita, cohesionada, respectuosa, oberta, amb objectius ambiciosos i consensuats, amb entusiasme comunitari, amb reptes i uns objectius compartits.On hi ha entesa i col·laboració sempre existirà un menor risc de confrontació. No m’oblidaré mai de la il·lusió i l’entusiasme de tants milers de ciutadans que es van fer voluntaris només per plaer i per donar suport, col·laborar i ajudar que els Jocs de Barcelona fossin tot un èxit.Sempre s’ha demostrat que l’empenta i el protagonisme català enriqueixen i milloren Espanya, i al mateix temps enriqueixen i fan prosperar Barcelona i Catalunya.