Pressupostos per als 231 municipis de Lleida

La Diputació de Lleida ha estat la primera de les administracions a aprovar els pressupostos per a l’any 2023 amb la intenció que estiguin plenament vigents i actius l’1 de gener. La importància d’aquest fet és cabdal per als 231 municipis de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran, ja que permet a les alcaldies conèixer des del minut zero amb quins fons de la Diputació comptaran per poder fer efectives les seves accions i així poder planificar de manera totalment autònoma les seves inversions.

És aquesta la principal virtut de la governança republicana, convertir la Diputació en l’eina que injecta força als municipis amb plans econòmics equitatius, públics i transparents, amb criteris de discriminació positiva per als municipis en risc de despoblament o que tenen majors dificultats derivades de les circumstàncies d’un entorn de muntanya. Per a tota alcaldessa i alcalde −el primer veí que rep les inquietuds dels seus convilatans i l’últim a descansar fins que no estan encarrilades− és fonamental disposar de la tranquil·litat de saber amb quins ingressos comptarà sense haver de passar pel tràngol de fer dependre una actuació local de si cau en gràcia a la presidència de torn.

Aquests pressupostos han rebut el suport unànime de totes les comarques de la demarcació representades al saló de plens de la Diputació de Lleida. I ha estat així perquè les alcaldies ens traslladen l’encert del canvi de l’antic sistema amb aquest quart pressupost de la governança republicana. És una xifra global de 149.693.062 euros, incloent-hi la Diputació i els organismes autònoms, com l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Organisme de Recaptació de Tributs, el Patronat de Turisme Terres de Lleida i el Patronat de Promoció Econòmica.

Uns números als quals l’equip de govern ha sumat novament el suport d’Unitat d’Aran i l’abstenció −que valorem com un sí crític− del PSC.Aquest sistema també ens permet dissenyar plans econòmics cada vegada més ambiciosos, com és el nou Pla Triennal per a Inversions de Salut, que permetrà injectar fins a 24 milions d’euros en infraestructures sociosanitàries locals entre els anys 2023, 2024 i 2025, a raó de 8 milions d’euros anuals, ja que les alcaldies ens traslladen que un dels motius que ajuda a fer arrelar projectes de vida al territori és disposar als municipis de bons serveis vinculats a la salut de les persones. De fet, el pressupost dedicat a salut pública i benestar ja suposa el 15% del total dels nostres comptes, que també dedica el 9% a la promoció de les polítiques culturals i de foment dels atractius turístics de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran.Les polítiques de repoblament són transversals i inspiren la pràctica totalitat de les àrees de la Diputació de Lleida perquè estem convençuts que el principal argument d’aquest mandat és fer arrelar projectes de vida als nostres municipis facilitant que les alcaldies facin més còmode i feliç el dia a dia dels seus veïns. Per aquesta raó, amb els plans de Salut els ajuntaments ja han millorat més de 100 quilòmetres de canonades i han reparat o construït fins a 62 dipòsits d’aigua potable.

En temps de sequera, no tota la responsabilitat de no malbaratar l’aigua la tenen les persones en obrir l’aixeta de casa seva, les alcaldies fa temps que hi treballem amb el suport de la Diputació en xarxes de distribució que garanteixin que cap gota es perdi pel camí.Aquest principi de garantir la felicitat dels nostres veïns inspira també els 10,7 milions per a la promoció de la cultura, els 4,1 per a la transformació econòmica, l’ampliació a 5,4 milions del pla per reparar camins locals, els més de 2 milions per fomentar polítiques municipals en favor de la igualtat, els 24,5 milions per garantir el dia a dia i les inversions dels ajuntaments, incrementant en un 50% els ajuts per destinar noves places de secretaria i intervenció, els 3,7 milions de medi ambient i els 5,3 milions en promoció turística.I, per poder fer realitat aquest esforç, la Diputació de Lleida compta amb una plantilla de 614 professionals, que reforçarem amb nous tècnics en diferents àrees perquè necessitem millorar l’eficàcia en la gestió d’aquest pressupost, la qual cosa significa ser encara més àgils en la gestió d’aquesta idea que ens inspira el canvi de model que ja no té marxa enrere. El procés de la transformació no ha estat fàcil, encara paguem les conseqüències de dos anys de pandèmia que ho van aturar tot, però amb els pressupostos per a l’any que ve ja aprovats res hi ha que pugui frenar l’impuls veritable a un nou paradigma en la gestió municipal del territori més extens de Catalunya, el menys habitat també, però el que té entre mans la més disruptiva idea de futur: constituir plegats el hub Agrobiotech del sud d’Europa.