Passejadeta pel Turó de la Seu Vella (III)

La tercera passejadeta per celebrar els cinquanta anys de l’Associació fou pel conjunt de sepultures que hi ha a la vella catedral. Fins al seu tancament la Seu fou un gran cementiri, el millor de la ciutat. Els difunts, segons els seus recursos econòmics, s’enterraven a l’exterior, al claustre o en capella pròpia.

La visió del judici final que hi ha al timpà de la porta dels Apòstols amb els difunts drets dins dels sarcòfags sempre impressiona, igual que les calaveres de la porta plateresca de la sala capitular que recorden que el magnífic claustre estaria ple de tombes tal com ho testimonien els diversos escuts que hi ha esculpits en les bases de les arcades. La major part de les moltes inscripcions epigràfiques expliquen qui era i quan va morir el finat. Les famílies més poderoses de la societat lleidatana medieval s’enterraven en capelles, on se pregava i també es mostrava amb la rica decoració la importància del llinatge.

La dels Requesens conserva la sepultura de Lluís de Requesens, i mostra ja el final de l’estil gòtic, que segueix el model habitual: vas funerari amb el jacent a sobre, relleu amb el seguici i tot emmarcat en una arcada ben treballada. Les escultures de la família Montcada són un clar testimoni del poder que tingueren especialment en els segles XIII i XIV. El bisbe Ponç de Vilamur recorda els inicis de l’escultura gòtica en la seva imatge situada en el creuer.

Ja de la consagració del gòtic són les dues sepultures que tenen una curiosa història al darrere. Com la de l’ardiaca Berenguer de Barutell, situat en un lloc tan preeminent com el presbiteri per haver pagat amb la seva vida la defensa dels interessos del capítol en Montagut contra els senyors d’Alcarràs, els Santcliment. O l’enlairada sobre la porta del Lavacrum de la sepultura de Berenguer de Gallart que testimonia l’agraïment del capítol per la seva gran generositat.Finalment no podem oblidar els viatges pòstums que patí el cos del rei Alfons el Benigne, l’únic rei de la Corona d’Aragó que volgué ser enterrat a Lleida.

L’Associació l’any 1986 endegà un meticulós projecte de recuperació de les seves despulles en un ossari, començant així la ininterrompuda celebració el Dia de la Seu Vella, sempre el darrer diumenge d’octubre.