TRIBUNA
Al servei del Pirineu
Les recents esllavissades a l’N-230 tornen a fer evident les greus mancances que pateixen les vies de comunicació pirinenques, que aboquen la ciutadania a utilitzar unes carreteres insegures, amb escàs manteniment i que requereixen reformes estructurals des de fa molts anys. I mentre això no arriba i la desinversió del govern de l’Estat continua per a les infraestructures catalanes i encara més a les pirinenques, el Pirineu reclama i requereix unes carreteres dignes. Perquè un territori ben connectat és un territori amb oportunitats per a la ciutadania, és un territori amable on es fa possible arrelar perquè es fan accessibles els serveis públics, educatius, culturals i laborals.
La inversió en les comunicacions és una inversió en les oportunitats i l’avenç de les comarques pirinenques. I no hi ha cap dubte que aquest és un dels elements clau de la vacuna contra el despoblament. És evident que com a independentistes que perseguim la plena sobirania per al nostre país, que tenim com a objectiu la consecució de la República Catalana, volem també ser sobirans sobre les infraestructures del nostre país així com disposar dels recursos necessaris per mantenir-les en condicions. Sense perdre mai aquest horitzó, treballem dia a dia per ser útils a la gent i resoldre de manera immediata el greu estat de les infraestructures pirinenques.
Per això, hem posat i posarem sempre la força negociadora d’Esquerra Republicana a Madrid al servei de la ciutadania del Pirineu. A la negociació dels pressupostos generals de l’Estat hem aconseguit la transferència de 260 milions d’euros a la Generalitat per a la millora de l’Eix Pirinenc, l’N-260, i els encàrrecs de gestió com a mecanisme concret perquè sigui la Generalitat la que prioritzi i executi les inversions que hauria de fer l’Estat a Catalunya i no fa. Els comptes també preveuen, gràcies a la negociació d’Esquerra Republicana, un milió d’euros per endegar estudis informatius per a la millora del Port del Cantó i del Port de Perves, dos dels trams més complicats de l’N-260 i un reforç de 7 milions d’euros per al manteniment de les carreteres de Lleida que hauria de suposar una millora notable d’aquesta via.Les valls del Pirineu s’han de connectar transversalment i les inversions pressupostades s’han d’executar.
Per això és una bona notícia que per primera vegada Catalunya disposi de la capacitat de decidir i executar les inversions en infraestructures amb els recursos de l’Estat. I és evident que queda molta feina per fer, més enllà dels 3 milions d’euros per a la construcció d’un edifici de serveis a la gent gran a la Seu d’Urgell i el suport amb 30.000 euros a l’aranès que també hem aconseguit incorporar als pressupostos. Queda feina per fer i són molts encara els deutes que el Govern de l’Estat té amb l’Alt Pirineu i l’Aran.Per a nosaltres, ser útils a la ciutadania passa per desencallar recursos en àmbits estratègics, per aplicar noves eines que garanteixin l’execució de les inversions, per fer avançar projectes molt necessaris i reivindicats al territori.
I tot això és possible mentre mantenim l’exigència davant l’Estat en defensa d’allò que creiem que és just per a Catalunya, també l’Alt Pirineu i l’Aran, i la seva gent. En el mentrestant, fins a arribar a la República Catalana que anhelem, militarem en la utilitat.