Coherència

Arribo al 2023 encara més refermada en la convicció que Espanya és irreformable i que això per Catalunya també és la crònica d’una asfíxia anunciada amb dades molt dures per a tota la gent catalana. Lamentablement, a Madrid l’estranya aliança dels dos governs, l’estatal i el català, compta amb menys recursos econòmics per nosaltres en comparació amb altres regions de l’Estat. Aquest fet ja és, d’entrada, el pitjor, així que encetem un nou any amb molts reptes polítics i socials. A Catalunya comencem l’any sense pressupostos i amb el govern més minoritari de la història.

Inacceptable. Inacceptable perquè a les eleccions del Parlament de Catalunya del 2021 vam votar majoritàriament Independència i trobar-nos ara amb un govern petit i autonomista és un gran perjudici per al conjunt de l’independentisme, és a dir, per al conjunt del país.Perquè això és el que tenim: un govern que hauria de treballar per avançar cap a la Independència, però que en realitat, no fa ni per reduir la dependència. I aquí em toca recordar-ho perquè és el motiu pel qual Junts va sacsejar el taulell polític amb la decisió de sortir del govern.

I, en aquest sentit, si ho relaciono amb els fets de la setmana passada, no puc ni imaginar ser a govern i haver-nos trobat amb una reforma del Codi Penal que està dirigida principalment contra el conjunt de l’independentisme que es mobilitza al carrer. Rotundament, cal mobilitzar-nos perquè el coratge polític també implica tornar-ho a demostrar, i moltes de nosaltres ho farem de forma molt coherent aquest dijous 19 de gener amb la manifestació contra la cimera hispanofrancesa de Barcelona. Persones coherents que ja sospitàvem el que ha acabat passant, que no podem donar suport a una taula parada sense l’Autodeterminació ni l’Amnistia.I aquí som ara, a punt de demostrar que el procés d’Independència continua ben viu perquè sabem que la gent hi és, no ha deixat mai de ser-hi i que no vol passar pàgina a allò que vam començar l’1 d’octubre del 2017.

I necessàriament us parlo també de la coherència en nom de totes les represaliades, perquè reconèixer la seva valentia equival a preservar el mandat de l’1-O i a mantenir el pols amb l’Estat per aquest projecte polític que és la Independència de Catalunya i la principal garantia de progrés, per al conjunt de la societat catalana. Encara que iniciem el 2023 amb els mateixos problemes que han paralitzat el procés els darrers anys, ara en canvi, comencem amb un bon grapat d’unió, ja que aquesta setmana tothom sortirà a respondre la provocació de Pedro Sánchez, tot i que aquesta sigui per una unitat reactiva. A totes nosaltres ens cal liderar l’independentisme proactiu, aquell que agafa la iniciativa, aquell que té la Independència com a prioritat política i així la nostra coherència personal també quedarà demostrada en contraposició d’aquells que parlen de país quan només pensen en el partit.