Projecte de Llei de protecció, drets i benestar dels animals

49 pàgines de barbaritats, d’atac al món rural i empoderament del mascotisme constitueixen el Projecte de Llei de protecció, drets i benestar dels animals. Poques línies he entrevist que no hagin de ser ratllades, desmuntades o corregides. Des de la primera fins a l’última frase d’aquest projecte es penalitza la vida del poble. El ciutadà rural, pel mer fet de tenir cultura no urbanita, ha de ser sancionat i castigat.

Aquesta proposta penalitza la vida natural i pretén eliminar la vida dels pobles amb els seus animals. El mascotisme punitiu i contra natura d’aquest projecte només podria tenir sentit en ambients megaurbanitzats construïts contra la naturalesa, on els animals domèstics humanitzats es “fusionessin il·lusòriament” amb els drets les persones. Aquest projecte és absurd sens dubte.

La proposta de llei oblida que biològicament a cada espècie li correspon una ecologia pròpia, la qual cosa comporta respectar les normes higiènicosanitàries pel bé de la salut d’homes i dels animals.Les regles naturals no desapareixen per molt forts que siguin els sentiments del mascotisme traduïts en llei. Precisament en aquest fet arrela l’esperit incoherent d’aquest projecte, perquè pretén, a partir de sentiments, legislar fets. I quan alguna cosa és absurda i incoherent, no pot aplicar-se al món real.Els disbarats de la proposta de llei no tenen parangó.

Per exemple, “colònies felines”, eufemisme per designar una plaga antropomòrfica; “entitats de protecció animal”, eufemisme per designar un xiringuito de mascotistes; “RAD, RAS i GCOF”, eufemismes per designar patrulles canines (noti’s que passem dels dibuixos de Walt Disney a projecte de llei).Les propostes de llei haurien de ser discutides i corregides pels ciutadans durant diversos anys fins que quedessin ben polides. No té sentit legislar sense un capítol pressupostari que suporti la futura llei. És estrafolari fer lleis complexes de protecció dels animals domèstics que no se sustenten en el coneixement científic i que, a més, van més enllà que la mateixa legislació de les persones.

És important ressaltar que l’exclusió dels gossos de caça no remeia l’atac directe de la llei a la vida rural. Crida l’atenció que els mitjans de comunicació només han promogut els relats manipuladors sobre les bondats d’aquest projecte, assenyalant els arguments que tapen la realitat del text. A més a més, que els diguin als caçadors que estiguin tranquils, que aquesta llei no va amb ells, quan en realitat es tracta de la prohibició del seu món natural.