Lleida, capital del compromís juvenil

Aquest cap de setmana s’apleguen a Lleida 1.200 nois i noies adolescents amb els seus monitors del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés, en el qual estan integrats els centres d’esplai de la Fundació Verge Blanca. Així, en una frase, sembla una notícia com qualsevol altra; darrere, però, hi ha dos centenars de joves monitors voluntaris que comparteixen el seu temps lliure amb adolescents de 14 a 17 anys, amb plena consciència de la seva responsabilitat educativa. Societat civil organitzada, joves amb ideals i compromesos, lleure educatiu des del voluntariat, adolescents que s’emmirallen en joves que els mostren els valors que els mouen. Sí, en ple segle XXI la generositat existeix i la capacitat d’organitzar-se sense una administració al darrere ni cap interès econòmic és possible.

Una generositat que legitima que molts dels monitors i monitores que dediquen la seva vida a acompanyar aquests milers d’infants i joves reclamin un context que dignifiqui la seva tasca: més recursos econòmics per fer accessible a tothom les activitats que organitzen, locals i espais dignes on desenvolupar la seva feina i, sobretot, un reconeixement institucional real a la seva activitat educativa i social que posi en valor la feina que fan i que eviti legislacions que els ofeguen. La funció educativa de la família, de l’escola i dels centres d’esplai resulta en les tres potes d’un tamboret, que si estan ben travades fan créixer infants i adolescents de forma consistent.

Aquest treball en xarxa afavoreix la detecció de necessitats i problemàtiques que, de vegades, sovint per manca de recursos, passen per alt a les escoles i instituts. Els monitors i monitores són una joventut compromesa amb el seu entorn i amb la transformació social a través de l’educació en el lleure. Són una joventut profundament implicada i crítica amb allò que l’envolta, allunyada d’una classe dirigent en la qual no troba ni il·lusió ni solució als seus problemes.

La seva generositat els porta a trobar-se, organitzar-se i crear espais per compartir experiències i vivències i per abordar les solucions a les problemàtiques reals que els envolten com és l’acompanyament educatiu als adolescents. TrocaJove és el nom que donen a la trobada anual dels grups d’adolescents, una manifestació més de l’MCECC, que aplega 230 centres d’esplai a Catalunya, Balears, Andorra i Castelló. Uns 25.000 nens i nenes participen els caps de setmana i sobretot a l’estiu en les colònies i activitats de vacances que organitzen, i, el que és més important, ho fan en català, respectant-se els uns als altres, convivint intensament, enraonant en públic i prenent decisions des del consens després de dialogar-les, oberts a l’espiritualitat com a dimensió de la persona, caminant per la natura que de ben petits aprenen a respectar i a estimar, aportant al grup les habilitats de cadascú.

Són nois i noies com qualsevol jove dels nostres pobles i ciutats, oberts, que tenen a qui recórrer en aquella edat en què els pares ja no són un referent tan clar. Gaudeixen del lleure compartint amb els iguals, escoltant música però sense necessitat de consum de tòxics que res els aportaran i amb l’ideal de ser ells també, algun dia, monitores i monitors. La Universitat de Lleida amb els espais, la Paeria, les escoles cristianes, la Diputació econòmicament, així com la Generalitat de Catalunya, han ajudat a fer possible la trobada d’enguany a la capital del Segrià.

Aquest és el suport que els organismes públics, liderats per persones amb consciència social poden oferir a les iniciatives de la societat civil i que actuen com a llavor amb un efecte multiplicador important. Tota iniciativa educativa rigorosa, de promoció de la persona, donarà fruit amb els anys i tindrà un efecte preventiu en els joves. Quants dels que en el seu moment vam viure experiències enriquidores en moviments de joves estem avui compromesos amb el bé comú? D’on sorgeixen iniciatives en bé de la comunitat i compromisos amb allò públic? Valorem els centres d’esplai, les colònies de vacances, els campaments de les entitats socials com un dels millors recursos en l’educació dels nostres fills i filles. I que el lleure educatiu deixi una llavor de compromís i transformació social en l’esperit dels joves i també en la ciutat de Lleida.