Noves polítiques per al món rural

Aquesta setmana hem celebrat el Primer Congrés Català de Repoblament, un esdeveniment de país en el qual conflueixen diferents línies de treball d’entitats, la Universitat i el món local. Aquest primer congrés vol ser l’inici que inspiri noves polítiques en favor del món rural, aquest que ha estat més sacsejat en les darreres dècades per les desinversions dels governs que tenien la mirada més posada en les grans ciutats que en el país sencer.

Volem que sigui l’inici, però portem tot un mandat a la Diputació de Lleida treballant per arribar aquí. I és que una mirada objectiva al nostre entorn ens obliga a assumir la realitat que, tot i sumar l’equivalent a la superfície de Tarragona i Girona juntes, la de Lleida, Alt Pirineu i Aran té només una quarta part de la seva densitat de població.

Als nostres 231 municipis vivim 439.727 persones. Lleida, la capital, és l’únic municipi que supera els 50.000 veïns: 123 −pràcticament la meitat− no arriben als 500, 70 estan per sota dels 2.000, altres 22 són de menys de 5.000 habitants i altres 11 es mouen en la franja de fins als 10.000, que només 4 la superen. Aquesta radiografia ens ha marcat les línies d’acció global a la Diputació i, com no em canso de repetir, no existeix una vareta màgica que faci tornar les persones als pobles: fer arrelar projectes de vida al territori és producte d’un conjunt de polítiques i decisions transversals que impliquen totes les administracions, però també tots els àmbits de cada una d’elles.

I m’agrada poder dir que aquesta idea també ha estat assumida per l’actual Govern de la Generalitat i l’aplica, entre d’altres, en l’Estatut del Municipi Rural, que ha de ser eina de dinamització i discriminació positiva de la majoria dels nostres pobles.I des de la Diputació de Lleida així ho hem entès i, amb orgull, puc afirmar que així ho hem posat en pràctica. Primer de tot, amb la creació de plans econòmics per garantir el repartiment dels fons a la totalitat dels ajuntaments sobre bases equitatives, públiques, transparents i objectivables. Plans que han anat des de les inversions i els manteniments ordinaris a les accions culturals, i des dels arranjaments dels camins a les polítiques d’igualtat.En segon lloc, aplicant criteris de discriminació positiva en favor dels municipis en risc de despoblament o que pateixen els efectes negatius de viure en l’entorn de muntanya, trencant d’aquesta manera un repartiment falsament igualitari en base a la població censada, ja que no són iguals els reptes que afronta un municipi de 500 habitants mal comunicat que una capital de 15.000 persones amb serveis bàsics més ben garantits.

I, en tercer lloc, respectant l’autonomia municipal a l’hora que cada consistori decideixi en quins projectes inverteix els diners que aportem des de la Diputació. La combinació d’aquestes tres decisions han suposat que hem incrementat un 25,70% els diners directament destinats a ajuntaments i consells comarcals respecte del mandat anterior, passant de 153,6 milions d’euros a 193,1 milions entre 2019 i 2022. I, en aplicar els criteris de discriminació positiva, les comarques que han vist una major inversió de la Diputació han estat precisament aquelles que més veuen perillar el manteniment de les seves poblacions, com el Solsonès, les Garrigues, la Segarra, els Pallars, l’Urgell i la Noguera.Afavorir l’arrelament de projectes de vida a l’entorn rural es fa multiplicant per quatre els ajuts als arranjaments dels camins locals, facilitant la distribució de medicaments a la gent gran de municipis de menys de 1.500 habitants, dedicant el 15% del pressupost de la Diputació a inversions i manteniments en matèria de salut pública i parant atenció a problemàtiques com l’habitatge o la fuga de les entitats financeres de l’entorn rural, així com incentivant la transformació d’un sistema econòmic basat en l’extracció dels nostres recursos per a una economia verda, circular i altament digitalitzada.Les dades ens demostren que a la nostra terra conreem talent, que a les terres de Lleida, l’Alt Pirineu i Aran disposem d’un entorn educatiu d’alta qualitat per permet disposar de talent humà d’alta capacitat emprenedora.

I aquesta és una bona base per treballar el repoblament: ser capaços de retenir aquest talent i d’atraure nou talent perquè és atractiu i viable viure a l’entorn rural. Hem dedicat línies d’ajut específiques a experiències locals per revitalitzar municipis, i al Primer Congrés Català de Repoblament s’han exposat casos d’èxit que segurament podran ser replicats en altres indrets.Estem revertint dècades de desinversions malgrat el discurs públic del reequilibri territorial, que es va limitar a distribuir alguns equipaments pel territori sense preveure ni els manteniments en el temps ni la finalitat de l’esforç, que no pot ser una altra que assegurar que no perdem ni un bri de vida en el nostre territori.