Joan Oró, la ciència al servei de la societat

En un dels seus primer viatges de retorn a Lleida per retrobar la família i els amics, Joan Oró, ja establert a Houston, on destacava ja científicament arreu del món per haver sintetitzat l’adenina, un dia va anar a visitar la cova del Cogul, on es conserven pintures prehistòriques.

La visió d’aquelles siluetes d’homes, dones i animals, que els arqueòlegs entenen com rituals de supervivència i de fecunditat, pintats en l’origen mil·lenari de l’espècie humana, va provocar en el científic una fascinació que el va acompanyar durant la resta de la seva vida. Hi ha una paraula que és una constant en la vida i en l’obra de Joan Oró, i aquesta és origen.

És la idea i el concepte en què es fonamenta tot el seu treball científic en química, bioquímica, química prebiòtica, i cosmoquímica orgànica, però també en el seu vessant més humanista. Al fons documental de la Fundació Joan Oró conservem dos vells exemplars, fonamentals per a la seva vocació. El primer és L’origen de les espècies, de Charles Darwin (1809), geòleg i biòleg anglès, que el jove Oró va llegir subratllant i aprenent, buscant les primeres pistes sobre aquell inici de les primeres formes de vida i que va fer que es preguntés d’on venim? El segon és La pluralitat dels mons habitats, de Camille Flammarion (1842), astrònom i escriptor francès.

Aquesta lectura li provoca dues qüestions més: estem sols a l’univers? Hi ha vida en altres planetes? Ell deia que l’home que intenta resoldre les preguntes fonamentals està alimentat per la curiositat. Si a “origen” i “curiositat” hi afegim “voluntat”, “capacitat de treball” i “compromís amb la humanitat”, haurem definit qui era Joan Oró: un científic que va observar la vida cercant entre molècules amb el microscopi o entre les estrelles amb el telescopi. La seva aportació científica és crucial en, com a mínim, deu descobriments de gran importància, tots des del laboratori de la Universitat de Houston.

La bibliografia completa de Joan Oró entre articles, capítols de llibres i tesis dirigides, ocupa dinou pàgines, la majoria amb títols que sorprenen per l’abast de les matèries estudiades.Tota aquesta activitat, Joan Oró la projectava a favor de la societat; un compromís que neix del convenciment del paper de transformació que tenen els avenços científics en l’esdevenir de la humanitat. Joan Oró va declarar una vegada que “per treballar, els Estats Units; però per viure, Catalunya”. Estimava aquesta terra i des del primer moment del retorn a Catalunya es va implicar en el projecte d’aconseguir un nivell científic avançat per al seu país.

Així, cal destacar, entre d’altres, la seva contribució en la creació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, en el projecte de Parc Astronòmic del Montsec i de l’Observatori del Montsec i en la creació de la mateixa Fundació Joan Oró, que té com a objectiu conservar el seu llegat i també projectar un major coneixement i difusió del pensament científic, popularitzar la ciència i fer-la atractiva a les noves generacions.Cal afegir una característica que demostra el seu vessant més humà, i aquesta no és una altra que la generositat. Joan Oró va donar a la seva ciutat natal un patrimoni científic que és la base de la Fundació Joan Oró i que té una importància fonamental en la història de la ciència. Tots aquests materials estan en procés de documentació i classificació i estan a disposició de la comunitat científica.

És per tot això que aquest any de commemoració del centenari del seu naixement, la Fundació s’ha proposat tirar endavant amb més entusiasme que mai els objectius per què va ser creada:–Donar a conèixer la figura del científic Joan Oró.–Fomentar la vocació científica dels joves des de l’educació.–Apropar la divulgació i comunicació científica a les persones.–Impulsar la ciència per afavorir el desenvolupament de la societat.