Costos de producció disparats, incertesa per la sequera i els retorns

Si el temps ho permet i podem continuar regant, aquesta setmana d’acabament de maig i primers de juny començarà la recol·lecció de nectarines, préssec i paraguaià al Baix Segre. Varietats de nectarina Omega, Big Bang, préssec Carla i paraguaians Carioca passaran de l’arbre al palot. L’aclarida i la recol·lecció s’encavalcaran, dos feines que, juntament amb l’esporga, representen el 60 o el 70% de cost de la producció.

Les baixes produccions per gelades el 2021-2022 i un bon repòs hivernal han estimulat una abundant i qualitativament bona floració que amb l’absència de gelades ha donat un quallat i potencial productiu en totes les espècies i varietats de fruita dolça i seca.

Aquest potencial productiu està afectat i amenaçat per la sequera que fa dos anys que arrosseguem i que afecta directament els cultius extensius i fruiters dels regs dependents del Canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues, i en restriccions i disminucions de cabals de l’Aragó i Catalunya i Pinyana, als quals s’afegeixen cada dia noves zones de reg per mantenir consums de boca, ramaderia o cabals ecològics. Les últimes retallades afecten el Garrigues i Segrià Sud, amb reduccions d’un 25% del cabal; els regs que depenen de l’embassament de Casp poden veure reduïda la capacitat de bombeig per la baixada del nivell i pel cabal que han de desaiguar a l’Ebre per poder refrigerar la nuclear d’Ascó, l’arròs del Delta i la producció de mol·lusc i ostres, que en poden quedar afectades.Una afectació per sequera mesurable en cereals de secà, amb disminucions parcials o totals de producció en 60.000 ha, que superen una davallada mitjana de 3 t/ha. En total, 180.000 tones afectades, valorades en 50 milions d’euros, dels quals es preveu una indemnització de 25 milions per l’assegurança de sequera, deixant a l’aire un 50% més de pèrdues de farratges, que assumirà la ramaderia amb preus difícilment suportables pel sector.Una limitació de cultius per les hectàrees de panís de cicle llarg i rostollers que, davant la incertesa de reg, no se sembraran.

Aquesta incertesa gravita sobre tot el cultiu de fruita, d’ametller, d’olivera i vinya de regadiu. Unes 8.000 ha d’Urgell i Segarra-Garrigues estan sentenciades, i en conjunt les restriccions poden accentuar-se i afectar una producció que es presenta excepcional en totes les espècies i varietats, que caldrà veure si arriben a la recol·lecció. El que encara pot ser més greu és l’afectació a les plantacions i la repercussió en la seva viabilitat.

En moltes finques, el valor de la plantació i estructura supera el valor del sòl, i la manca de reg, que no assoleix les necessitats d’evotranspiració en regs localitzats, pot ser fatal per la seva supervivència.Les recomanacions de l’aclarida total i la reducció del volum de l’arbre són difícils de dur a terme, sempre s’espera el miracle; moralment i anímicament es fa difícil de dur-ho a la pràctica per part de l’agricultor afectat. Sacrificar el seu esforç es fa molt feixuc.En el que sí que estem immersos és en l’aclarida de pinyol, molt intens i laboriós aquest any, incrementat per l’augment de costos en mà d’obra i en el temps per la gran quantitat de fruita que cal eliminar. La duració de l’aclarida s’encavalca amb la recol·lecció de les varietats primerenques, complicació agreujada per l’escassetat de mà d’obra, que ja anunciava fa uns mesos veient la perspectiva de quallat i collita; xifrava en 25.000 les persones per aclarir i dur a terme la recol·lecció.

La realitat és que falta personal i que reclama sous i compensacions difícils d’assumir. Hem aclarit unes quantes varietats de plantacions estàndard amb produccions que, si arriben a bon fi, estan en un ventall de 25 a 35 t/ha. Són plantacions clàssiques en vas i que cal manejar un 80% des de terra i un 20% amb cistella autopropulsada per esporgar, aclarir o collir.Heus aquí el detall de despeses fetes fins ara afegint-hi les previstes de recol·lecció en mà d’obra per a dos varietats (vegeu els quadres 1 i 2).

La incidència de costos de mà d’obra estan entre uns 60 i 70% del cost total. Seguint aquest criteri fruit de dades concretes i valorades des de fa molts anys, i de les que n’he fet esmena en jornades de la Fira Sant Miquel i en diferents articles, on faig detall de costos de producció per a fruita de pinyol, el cost previsible de producció per aquestes varietats és de:Ufo 4: de 0,56 € a 0,48 €/kg; Tiffany: de 0,48 € a 0,41 €/kg. Aquests costos de producció o circulant no contemplen amortitzacions de plantacions.

Per tant, un preu correcte que rendibilitza el conreu hauria de ser de 0,80 €/kg per al paraguaià i de 0,72 €/kg per a la nectarina.Veurem si al mes de desembre els productors haurem assolit aquests preus que haurien d’incrementar-se per la raó que un 5 o un 10% de la producció va a rebuig a preu zero o de sucs. Un marge de 0,24 €/kg és el mínim necessari perquè una explotació familiar sobrevisqui i pugui renovar plantacions i animar el relleu generacional.Per a una explotació familiar, cultivant de 17 a 20 ha i una producció de 600 a 700 t, el benefici brut seria de 140 a 160.000 €, amb una disponibilitat de renovació i actualització anual d’entre 2 i 3 ha i una disponibilitat de 70 a 80.000 € per la despesa familiar, l’estalvi i l’amortització.No soc economista d’universitat, però sí que porto al dia des de fa més de 50 anys, seguint l’ensenyança del meu pare, el control de la despesa productiva i la valoració del retorn final. Alguns anys, el resultat ha estat de color vermell.

Sortosament per bona administració s’han superat, però els ajustats resultats i la inseguretat sempre amenacen la viabilitat de l’empresa familiar agrària, per la qual cosa cal preguntar a l’administració i a la ciutadania si els interessa que continuem omplint el plat a la taula amb productes de proximitat, ajudant el comerç de subministrament i fomentant serveis i comerç de distribució. Les manifestacions són una mostra que les coses no van bé, i no es fan per ganes d’emprenyar, es fan per una necessitat i perquè els productors estem emprenyats. Potencial de producció 35 t/ha.