El futur és nostre, el futur és vostre

Els resultats de les eleccions del passat diumenge 28 de maig no van ser bons per a Esquerra Republicana i, sincerament, va ser un cop dur per inesperat. Malgrat el poc temps per a una anàlisi profunda, creiem que és important situar-ne quatre factors. En primer lloc, els nous feixismes s’escampen per tot arreu i arriben a la porta de casa nostra. Malauradament, no som aliens a l’onada a nivell global de la dreta i la ultradreta.

Ha guanyat el discurs populista clàssic en èpoques de crisi (tot malament, futur pitjor, inseguretat, immigració com a problema...). La desafecció política i manca de respostes i solucions aplanen també el vot a l’extrema dreta, més quan s’hi afegeixen llavors des del centre. En segon lloc, l’estratègia nacional de desmobilització de l’independentisme és evident i impacta d’una manera molt més elevada als municipis més grans.

Malgrat que a Lleida les forces sobiranistes hem treballat conjuntament i des de la màxima lleialtat, hem estat un dels pocs bastions del cap i casal de Catalunya en la defensa de l’1 d’octubre, la desmotivació també s’ha fet palesa a la capital. En tercer lloc, i principalment, és l’anàlisi de la gestió municipal. Els governs de coalició històricament han estat els més castigats perquè hi ha unes expectatives més altes per part dels seus integrants i votants i són de més difícil gestió.

Com més grans són les expectatives creades, més difícil és satisfer-les i més fàcil que qualli un sentiment de frustració entre els votants, més fixats en els canvis no assolits que en els assolits. Sense entrar en detalls sembla que, malgrat la bona gestió econòmica i l’impuls de projectes transformadors i necessaris, el vot s’ha orientat més a castigar les insuficiències en matèria de neteja (algunes de les quals heretades de gestions anteriors) i algunes decisions valentes però impopulars que a recompensar els processos de transformació iniciats. Això, però, no vol dir que les coses no s’hagin pogut fer millor, i que calgui fer l’anàlisi reflexiva del que s’ha fet malament per no repetir-ho en el futur. I això és el que farem, reforçant la nostra presència en àmbits o espais en què ja som i implantant-la en aquells altres en què no hem estat. Això i, lògicament, un control molt exigent de l’acció del nou govern municipal.I per últim, l’abstenció.

Tothom està en el dret d’anar o no a votar, i no és pas la nostra voluntat qüestionar-ho. Ans al contrari, ens obliga a buscar les raons profundes d’aquesta abstenció i a tenir-les molt en compte, perquè l’abstenció no és un accident, sinó la canalització democràtica de la desafecció d’una part important de la població, especialment i en aquesta ocasió d’aquella que es mou en l’òrbita de l’independentisme. Això, però, no ens ha de fer oblidar que hi ha altres col·lectius importants de la nostra ciutat que mai han votat, podent-ho fer, perquè senten que el seu vot és inútil. Per tot plegat, ens sentim obligats a treballar amb un gran repte per a les properes eleccions municipals: mobilitzar el vot cap a opcions progressistes de tota la ciutadania que diumenge es va quedar a casa.

Ara és, doncs, el moment de començar una nova etapa a la Paeria de Lleida. Una etapa que ens obre l’oportunitat de renéixer i de tornar a creure que podem continuar construint, transformant i consolidant la Lleida del futur, aquesta ciutat d’ideals –com deia l’estimat poeta lleidatà Màrius Torres– que hem començat a bastir en aquests quatre anys i que continuarem bastint en el futur.El futur és dels que no es queden de braços plegats davant les adversitats i dels que lluiten amb passió i intel·ligència per un futur millor. I tenir un futur millor passa perquè la nostra ciutat pugui consolidar-se com a terra de talent i d’oportunitats, com una ciutat feminista, ecologista i de drets.

En definitiva, una Lleida que posi els drets de totes les persones al centre de les polítiques municipals.Els cinc regidors i regidores republicans a la Paeria volem fer d’Esquerra Republicana de Catalunya l’espai de trobada de totes i tots els qui vulguin una ciutat on les prioritats col·lectives siguin l’educació i la cultura, la lluita contra les desigualtats socials, especialment en un període de màxima vulnerabilitat social, l’impuls econòmic, l’accés a l’habitatge, la salut, la mobilitat sostenible, la millora de l’espai públic entès com un espai de convivència.. Una ciutat antifeixista, diversa, feminista...Amb la convicció que d’aquí a quatre anys serem més i més forts, ens posem a treballar des del minut zero per millorar el present de la nostra ciutat, amb una posició constructiva, però molt exigent, i per preparar el futur d’una Paeria novament republicana.