Proposta en defensa del centre històric

El centre històric de la ciutat de Lleida, a més a més de ser el centre geogràfic de la ciutat, n’és la seva àera originària, i avui n’és també el seu barri més degradat i de més difícil regeneració, constituint un dels problemes urbanístics més importants i urgents de la nostra ciutat, avui encara pendent de solució.

La seva població originària, fins fa encara no un segle, fa dècades que l’ha abandonat, en part per l’excessiu pendent dels carrers, que fa gairebé impossible el trànsit vianant i fins i tot de vehicles, junt amb carrers estrets i construccions no gaire sanitàries ni adequades. Diagnosi habitual de molts barris antics de moltes poblacions del nostre país. La població autòctona ha estat substituïda per una recent població immigrant, feta de manera descontrolada i sobtada, de procedència diversa, majoritàriament subsahariana, amb una cultura força diferent de la nostra, generant-se una molt difícil integració social i cultural.

Aquesta nova població està molt arrelada a l’ara barri seu. En diverses ocasions la Paeria ha fet intents de regeneració ambientals i dotacionals importants, però no han estat suficients, el problema continua i segueix sent gran. La degradació afecta també les edificacions originàries, gairebé totes de baixa qualitat constructiva, que no resisteixen el pas del temps, el seu ús i la manca de suficient manteniment, generant-se problemes addicionals habitacionals.

El nucli central del problema del centre històric és el carrer de Cavallers i els seus voltants, nucli sense gairebé connexió amb la resta de la ciutat, no la connecta, no la viu, o més ben dit hi viu d’esquenes, malgrat estar-hi al centre. En bona part, no tota, el problema del centre històric és el problema del carrer de Cavallers. Aquest nucli està aïllat de la resta de la ciutat, funciona gairebé com un carrer intern central del gueto en què s’ha convertit aquesta àrea, limitada i constreta pel Turó de la Seu Vella, darrere del carrer major, la Catedral Nova, els convents, museus, i la plaça del Dipòsit, entre altres.

Aquest gueto s’ha d’obrir a la ciutat. Recentment la Paeria i la Generalitat han aprovat posar el conjunt dels serveis de la Delegació del Govern, fins i tot la comissaria dels Mossos d’Esquadra en un edifici nou a construir-se al solar de l’antic magisteri. Aqueixa circumstància permet plantejar la proposta de solució que presento a la problemàtica descrita anteriorment, unint la ciutat, fent ciutat, amb la creació d’una línia d’autobusos petits articulats, que amb doble sentit pel carrer Cavallers, unint la plaça del Montepio i el carrer Major, actual centre, amb el nou centre administratiu dels serveis de la Delegació del Govern, donant accés en el seu itinerari als veïns del barri, comerços, el Parador, la placeta dels Dolors, el centre d’artistes, el col·legi, el call, el Turó de la Seu, el Mercat del Pla, la plaça del Dipòsit, la Panera, Sant Martí, l’Orfeó, el local de Moros i Cristians, i altres centres culturals i socials, creant-ne plusvàlues que dinamitzin la zona. En definitiva, recuperant per a la ciutat el seu centre, el carrer de Cavallers i el seu entorn, i equilibrant-la amb la zona de Prat de la Riba, i unint-la amb la part nord de la ciutat. Aquesta proposta la considero necessària, però s’haurà de completar amb d’altres millores per bastir la recuperació de tot el conjunt, com ara la trama dels carrers secundaris, racionalització dels solars, programes socials, etc.