L'oportunitat dels pispes

Diuen que tota crisi és una oportunitat. I ara ens trobem en un moment en què els únics que guanyen són els pispes, aquells qui s’aprofiten de la situació i en treuen un rèdit a costa de la classe treballadora. Portem ja dos estius amb el preu del kilowatt a l’alça, tot i la lleugera millora dels últims mesos; els preus dels pisos continuen augmentant, tot i la baixada del gasoil i els preus dels aluminis; els aliments s’han encarit un 15, un 20 i fins i tot un 40%, i es continuen mantenint així. I tot apunta que així continuarà.

I ara, quan la situació sembla que a poc a poc va normalitzant-se, a què imputaran l’encariment de la vida i de tots els preus en general? Per què no torna tot a la línia de sortida? Els guanys de les grans empreses són ja descarats i no podem seguir així. El creixement desmesurat del cost de la vida continua ofegant dia a dia a la classe treballadora, i cada dia hi ha més treballadors i treballadores pobres a la nostra societat; persones que tot i treballar i deixar-se la pell al seu lloc de treball no arriben a final de mes. Perquè els preus pugen; però i els sous? Per què els convenis sols augmentaran fins a un 5% en els propers anys, quan realment el cost de la vida s’ha encarit en alguns casos fins al 40%? És per això que parlem de l’oportunitat dels pispes, perquè són ells qui fixen les regles de joc i actuen només pensant en els seus interessos i els seus beneficis.Tenim les eleccions a tocar, però realment crec que és impossible fer front a res mani qui mani.

Hem de canviar la mentalitat d’Estat, independentment del color que governi el país a partir del 23 de juliol. No podem continuar mantenint l’esquema actual: socialitzar les pèrdues i repartir els guanys entre els mateixos. Tots ens hem de sumar a aquesta crisi i posar de la nostra part. Només així aconseguirem reconduir aquesta crítica realitat que vivim.