Només votar el PSC evitarà la naftalina

Gairebé un any i mig després de l’entrada en vigor de la reforma laboral, vivim un dels millors moments pel que fa a dades d’atur, contractes indefinits, afiliats a la Seguretat Social i taxa de temporalitat registrada. Fa just uns dies, coneixíem dades tan rellevants com que Lleida lidera la caiguda de l’atur i la creació d’ocupació a Catalunya. Avui, a les nostres terres registrem 210.060 persones afiliades a la Seguretat Social, gairebé 30.000 persones més que al febrer de 2018.

Tots els diagnòstics malastrucs del neoliberalisme han quedat lluny de complir-se i el que avui tenim davant dels nostres ulls és una transformació total de tots els indicadors laborals, que ens acosten als països del nostre entorn.

Cal recordar que la reforma laboral es va aprovar amb els vots contraris del PP tot i ser una reforma acordada entre la patronal, sindicats i la Comissió Europea. Feijóo ha criticat la reforma laboral diverses vegades. Però la realitat, tossuda com és, avança amb dades.

Si aquesta reforma no s’hagués aprovat avui, seguiríem amb una taxa de temporalitat elevadíssima, de les més altes d’Europa, i tampoc tindríem pau social perquè, si ho recordeu, la reforma laboral Partit Popular va ser feta sense beneplàcit de ningú. Avui, els treballadors i treballadores del nostre país tenen un Salari Mínim de 1.080 euros, un 47% superior al de 2018; avui els i les pensionistes han vist incrementats els seus ingressos un 8,5% i la pensió mitjana a Lleida se situa en 1.213 euros; avui els i les nostres joves disposen de l’Abonament Cultural i de beques que garanteixen la igualtat d’oportunitats; avui la Llei del només sí és sí fa front a la violència masclista de manera decidida i contundent; avui hem avançat, malgrat les crisis sobrevingudes, en economia, ecologia, transició energètica, igualtat i drets com mai. I tot això, totes les reformes i les lleis que han situat Espanya, amb el President Pedro Sánchez al capdavant, com el país referent en molts àmbits a nivell internacional, és el que ens juguem el proper 23 de juliol.

Quan en quinze dies tinguem a les nostres mans el vot, recordem: la dreta de Feijóo i la ultradreta d’Abascal s’abracen i davant d’aquesta aliança no podem quedar impassibles. És l’aliança del retrocés, de la nostàlgia a un país en blanc i negre que la majoria social no troba a faltar. El 23 de juliol tenim una cita amb les urnes.

Una cita que ens concerneix a tots i totes. Perquè el 23 de juliol no només està en joc continuar avançant amb l’agenda de reformes i l’avenç de drets socials impulsada per un Govern socialista, sinó que el 23 de juliol també ens juguem el diàleg, el debat i la discussió com a societat. Em resisteixo a creure que aquest país és el reflex de la suma del PP més Vox; una suma davant la qual només el vot al PSC podrà evitar un país amb olor a naftalina.Mereixem continuar avançant.

No podem parar ara i estic convençuda que els lleidatans i les lleidatanes ens acompanyaran a les urnes i els ho demostrarem. Aquests dies ens veurem als carrers amb més ganes que mai. Sortirem. Sortirem a guanyar. A guanyar per governar.