Les pubilles, les Barbies socialistes

‘Barbie’ ha esdevingut el suposat estàndard feminista de no se sap ben bé què, perquè el missatge feminista de la pel·lícula es redueix a demanar el sufragi universal i poc més. En el món de ‘Barbie’, les dones –i les nines– pateixen essencialment dos problemes: no aconsegueixen agradar a tothom i les seves vides no són perfectes.

De fet, aquesta és bàsicament la moralitat de la història, que les dones tenim dret a tenir cel·lulitis. La pel·lícula és un producte creat per noies i per a noies que, no obstant això, en cap moment aconsegueix emancipar-se de la mirada masculina. Representa una rentada de cara per a Mattel, una lleu demolició del patriarcat molt ben controlada, un canviar tot perquè res no canviï. El feminisme de Barbie no és feminisme i empoderar-se no és el mateix que tenir poder de veritat.

A Lleida patim en primera pell aquest maquillatge del que esdevé vertaderament masclista, en aquest cas de la mà del Partit Socialista. I és que, sent sinceres, no pensàvem que la primera política “feminista” d’aquest nou govern consistís a recuperar la figura de les pubilles en les festes populars. Però no patiu, que “es farà amb una nova fórmula més moderna que implicarà també els nois i joves de la ciutat”.

Doncs això, com en Barbie, fingir modernitat i progressisme per camuflar la perpetuació dels rols de gènere de tooota la vida. Massa caspós inclús per als socialistes no? El Govern de la Paeria farà uns simbòlics ben pomposos per “combatre la violència masclista” i no la trobarem, sabeu per què? Perquè com hem d’erradicar la violència masclista si el que mostrem, vivim i paguem amb els nostres impostos són festes en què les dones quedem subordinades al discurs patriarcal ja des de ben menudes? El clàssic “és que s’ha fet així tota la vida”, al moviment feminista ja ens comença a cansar. Han estat tres els assassinats masclistes que han tingut lloc a l’Estat espanyol en menys de 24 hores.

No són només xifres, aquesta és la conseqüència directa de tots els discursos que neguen la violència masclista, discursos que blanquegen el feminisme de base, ajuntaments que es carreguen regidories d’igualtat i punts liles o partits polítics que persegueixen col·lectius feministes. I és que davant aquesta onada de violència contra els nostres cossos i les nostres vides, alguna cosa més que vestir-nos de rosa i anar al cine a veure Barbie podem i hem de fer les feministes: organitzar-nos, cuidar-nos, sortir al carrer i lluitar. On són les barbies que alcen les veus? Lluitar per les que no tenen veu i per les que volen fer callar.

A Castelló, una activista feminista pot ser condemnada a fins a tres anys de presó per unes pintades en defensa dels drets LGBTI. La denúncia interposada per Vox fa tres anys acusa una companya del col·lectiu Subversives de delicte d’odi i amenaces. Les pintades es van fer a Castelló l’octubre de l’any 2019, quan el col·lectiu va organitzar una besada popular en defensa dels drets LGTBI. Lluitar perquè les noves generacions que venen tinguin referents feministes, consciència de classe i justícia social.