Erradicar la ‘Ceratitis’, un problema per resoldre

La campanya de fruita del 2023 la recordarem com a molt complicada, tot i que el nivell productiu després de dos anys de gelades i calamarsades és alt, superant les millors produccions d’anys anteriors en la major part d’espècies: préssec, albercoc, cirera, ametlla.. L’amenaça de sequera va ser un primer escull, amb afecció a l’Urgell, Segarra, Garrigues i inclús als regs d’Aragó i Catalunya. L’abundància en el quallat i l’avançament en les maduracions ha retardat l’aclarit i s’han solapat recol·leccions, amb el problema afegit de la falta de personal per dur a terme aquestes tasques.

Agrupament de maduracions en varietats i reducció de dies de recol·lecció han afectat calibres i entrades massives de producció en centrals que ha desbordat l’oferta envers la demanda amb afectació en els preus de venda. Amb aquesta problemàtica que va omplir cambres a l’espera de millors cotitzacions, s’afegia la falta de palots per a la recol·lecció, i augment en el preu de la mà d’obra que encareix els costos de producció, amb un retorn molt incert per un problema afegit de mosca a la fruita de pinyol i que pot passar a la de llavor i d’altres espècies: figues, caquis, codonys... pendents de recol·lecció i afectant producció i comercialització.La mosca de la fruita Ceratitis capitata és una de les plagues clàssiques i endèmica al llevant espanyol on afecta cítrics, fruita de pinyol incloent magranes, caquis, figues i fins i tot les paleres.

És una de les plagues mes prolífiques que procedeixen de l’equador d’Àfrica, envaeix el Marroc, Algèria i Tunísia reproduint-se en la fruita de l’argània, cítrics i albercoc saltant a les costes mediterrànies per aclimatar-se a la resta de continents.Aquest plaga no té predadors naturals, es multiplica a partir de 14 ºC de temperatura a un òptim de 20 a 30 ºC per donar 7 o 8 generacions anuals. La climatologia continental de Lleida, amb temperatures hivernals que podrien assolir dels -7 als -10 ºC, donava un control de l’insecte empupat a terra pràcticament del 100%. El canvi climatològic, agronòmic en els cultius, supressió d’insecticides polivalents i efectius i mundialització del comerç de la fruita formen part de l’increment i pandèmia de la mosca, que afecta des del juny la producció fruitera de tota la vall de l’Ebre.La incidència de plaga del 2022 va ser pràcticament inapreciable, per tant no preveiem un inici tan intens a primers de juny, però l’avançament en maduracions va aparellat amb l’evolució de les plagues i concretament la de mosca, que segueix un camí d’accés a les terres de Ponent per la ribera de l’Ebre.

Dels cítrics, mandarina i taronja de llevant arriba fins a Xerta, enllaçant amb albercocs i préssec primerencs de Benifallet, Benissanet, Flix, Mequinensa, aiguabarreig de Seròs i tota la resta de terra de fruiters. Aquest camí natural es va incrementar per l’entrada de mandarina i taronja de rebuig, que es porta de llevant per aprofitament i transformació en les indústries de sucs, fruita que ve afectada per postes i d’adults que es desenvolupen i multipliquen a les nostres contrades.Les actuals pràctiques en control d’Anarsia i Grafolita per confusió han substituït l’ús de fitosanitaris que les controlaven: Clorpirifos, Imidan, Fosalone i la prohibició de tota la gamma de fosforats que utilitzàvem per al control de trips, àcars, pugons i poll limitaven la multiplicació i extensió de la plaga. La pràctica generalitzada de l’enervat o mulching fa d’aïllant a terra i evita la baixada de 2 a 3 ºC de temperatura a l’hivern, amb la qual cosa les plagues tenen més possibilitat de sobreviure.

D’altres factors intervenen que el número d’insectes hivernin a terra i esclaten amb força quan arriba l’estiu: la fruita que queda post-recol·lecció poc comercial per petita o defectuosa és un punt important de reproducció per a la mosca, l’Anarsia i els fongs: Monilia, Geotrichum candidum, etc. Plantacions abandonades i arbres aïllats com són figueres, codonyers, caquis, vinyes.. són punts incontrolats de multiplicació per a un plaga que es trasllada buscant punts adients per reproduir-se.Són nombrosos els fronts en què hem d’actuar per controlar la plaga:1r) Detectar-la a temps: es poden fer mostrejos d’existència de pupes al camp i mostrejos per detectar la presència dels primers adults.2n) Segons les dades i l’experiència, anticipar la confusió i captura massiva amb els sistemes més adients i dels quals tenim referència de la seva efectivitat com és la Conetrap.3r) Seguiment de l’evolució de la plaga i aplicacions de piretrines autoritzades.La presència de Ceratitis comporta una doble problemàtica: per als productes un increment en la despesa i feina, que port ser de 1.000 €/ha; i pèrdues de producció, ja que el control no és del 100%.

Incertesa perquè controlant bé la prevenció i la recol·lecció, hi ha la possibilitat que es coli fruita amb postes recents que no són detectables i que poden avivar a la central. A la central hi ha la possibilitat que es confeccioni fruita aparentment exempta de postes i que pot visualitzar-se o manifestar-se als controls fitosanitaris dels països de destinació o als lineals, motiu de reclamacions, retorns, i el que és pitjor, incertesa i pèrdua de confiança del producte i el seu origen.A les centrals de compra el botiguer el que no vol és reclamacions, la qual cosa pot derivar i encarrilar el consum a productes menys problemàtics o d’origen no afectat per la plaga, resultant en pèrdues de mercats que repercutiran en el comerç, exportacions i que pagarà el productor.En els molts anys que porto de productor i tècnic no havíem de fer front a un problema tan generalitzat i d’una intensitat com el d’aquest any, que deixarà una sembra de pupes per tota la zona fruitera i que si les temperatures hivernals no baixen de -7 a -10 ºC poden donar un inici d’afecció que caldrà afrontar amb molta intensitat.Però el mitjans de control són limitats i cal buscar solucions, difícilment contemplades pel tarannà dels responsables en aquest temes a Brussel·les.Davant l’augment de mosca a Xile, Califòrnia i Sud-àfrica, a part que poden utilitzar tot un catàleg de fitosanitaris que ens han prohibit a Europa, però que en permet la presència en fruita i hortícoles que importem, es van fer campanyes estrictes de quarantenes amb tractaments aeris de Malathion i sembra de mascles de Ceratitis esterilitzats. L’aplicació aèria de Malathion al Llevant en la taronja i la subvenció a preu zero de Malathion als anys 60 es va dur a terme a Lleida a la dècada dels 60.

Prenguem-ne nota. El sector ha de posar sobre la taula el problema i pressionar solucions efectives a l’Europa del Nord, que ignora o no vol entendre que el residu zero és una utopia i que les plagues d’insectes a les quals es veu exposada la Mediterrània no tenen res a veure amb les dels seus cultius. Si es continua així nosaltres tindrem dificultats per poder produir fruita, però ells tindran problemes per posar-la al plat.