De l'equilibri territorial a les Garrigues

Quan l’acció d’un govern en matèria d’energies renovables, competència en aquest cas de la Conselleria d’Acció Climàtica, va en el sentit contrari al de garantir el benestar social, la conservació dels nostres recursos naturals i la producció d’aliments, anteposant els interessos dels mercaders de megawatts davant dels interessos públics i socials, simplement no només és un mal govern, sinó també un govern irresponsable, que aboca el país i la nostra societat a un futur incert.

La comarca de les Garrigues és un clar exemple d’una política equivocada, però tan sols és la taca d’un problema molt més general. Aquest és un govern que no té un model propi nacional d’energies renovables d’energia distribuïda com diu i no fa, i en el seu desenvolupament aplica simplement el model d’energia centralitzada, model especulatiu que imposen les grans corporacions i fons d’inversió, que malauradament té conseqüències irreversibles en el nostre present i futur.

El despoblament és un dels greus problemes que ha d’afrontar Catalunya amb tota la força i determinació, ja que és una de les principals causes del gran desequilibri territorial que afecten el país. A Catalunya, malauradament, el 75% aproximadament de la nostra població viu a l’àrea metropolitana de Barcelona, que ocupa tan sols el 10% de Catalunya. El 25% restant ens repartim en el 90% restant del país.

Aquesta hiperconcentració de persones i activitats en un lloc reduït genera multitud de problemes de tot tipus per atendre els grans dèficits que generen en demandes de serveis i recursos. Aquests problemes són traslladats a la resta de territoris allunyats de la metròpoli, que són convertits en verdaderes colònies que generen la part de recursos que les metròpolis no poden abastir.Una de les causes del desequilibri territorial es manifesta en forma del despoblament del país, i la comarca de les Garrigues n’encapçala el rànquing, especialment el sud de les Garrigues i àrees circumdants, territori que per la seva altitud s’anomena Garrigues altes. En aquest àmbit s’ha donat el major índex de pèrdua de població d’arreu del país, assolint un 20% de pèrdua de població en els darrers 20 anys.Aquesta és una zona allunyada de les principals infraestructures i mancada d’inversions en sectors per al desenvolupament rural.

El seu principal municipi és la Granadella, on el sector primari, i molt especialment l’agricultura de l’olivera, és el motor econòmic i peça clau que sustenta la població actual, fortament envellida.Als anys noranta va haver-hi diverses crides des del territori a la Generalitat per la pèrdua de població d’aquest territori, per la manca de mitjans per millorar l’agricultura de l’olivera i l’ametlla, amb una producció molt limitada que afavoria encara més el despoblament. La Generalitat va impulsar el reg de suport, anomenat Garrigues sud, amb una dotació petita, però suficient de 1.000 m3/ha, que acabaria executant-se la primera fase l’any 1998. Aquest projecte ha estat, sense cap mena de dubte, l’eina més important per frenar el despoblament total d’un extens territori de més de 35.000 hectàrees, que afecta cinc municipis de les Garrigues: la Granadella, Bovera, Bellaguarda, Juncosa i els Torms, així com el municipi de Flix a la comarca de Ribera d’Ebre.Actualment, l’extensió de la comunitat de regants del Garrigues sud dona servei a més de 1.000 regants i s’estén en una superfície propera a les 10.000 hectàrees, que ha permès sostenir les collites d’olives i tota l’activitat de l’agroindústria que hi va associada.

Això ha permès grans inversions en remodelacions i nous molins, que sumen cinc molins com és el molí de la cooperativa de la Granadella, que agrupa també la cooperativa de Torrebesses amb una inversió d’uns tres milions d’euros.Davant d’aquesta situació, resulta improcedent i irresponsable tramitar i aprovar parcs solars en aquests municipis, on es podria arribar a les 800 ha de terres agrícoles amb reg de suport afectades. Ara per ara, l’alternativa a la desertització social i econòmica d’aquest territori i molts altres recau en les terres de conreu amb aigua de reg procedent de les infraestructures Garrigues sud, Segrià sud i Segarra Garrigues. El reg produeix de mitjana tres vegades més llocs de feina local que els mateixos conreus de secà i quatre vegades més que els parcs solars, en estar totalment automatitzats.Els projectes actuals de parcs solars en aquesta zona són un total de vuit, que afecten els municipis de Granyena de les Garrigues, el Soleràs, els Torms, Castelldans, la Granadella, Maials, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Albagés, Juneda, l’Albi i Vinaixa, i que sumen més de 700 ha.

De tots aquests projectes, fins ara tan sols se n’ha anul·lat un.La construcció d’aquests parcs solars infringeixen diverses normatives:La Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris, on l’article 2 apartat a) de forma inequívoca manifesta que “cal preservar i protegir els espais agraris, com un recurs natural essencial”.El Decret llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades va introduir modificacions al DL 16/2019 d’impuls de les energies renovables.La lletra f) de l’apartat 1 de l’article 9 va quedar redactada de la manera següent:f) La no-afectació a àmbits inclosos en projectes d’implantació de nous regs o de transformació dels existents promoguts per l’Administració, i, malauradament, per pressió dels grups d’inversió pocs mesos després d’entrar en vigor dita limitació va ser anul·lada, curiosament.La Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, en el seu article 19 b) indica clarament que cal promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana i minimitzar així l’ocupació innecessària del territori. En tot cas els conreus productius amb infraestructures de reg, realitzades gràcies a inversions públiques no poden considerar-se en cap supòsit zones degradades.Aquestes són algunes de les normatives que tenen com a objectiu la preservació de terres de conreu, que són vitals per reduir el despoblament però també per produir aliments bàsics. No podem oblidar que la nostra sobirania alimentària no existeix, ja que produïm escassament el 45% dels aliments que consumim i hauria de ser un objectiu d’aquest govern fer tot el possible per assolir-la, ja que una de les pròximes crisis mundials que s’intensificarà serà l’alimentària.No podem passar per alt la irresponsabilitat i enganys d’aquest govern, que facilita la destrucció de terres de conreu productives d’aliments i generadores de biodiversitat tot substituint-les per polígons industrials de plaques solars, tot obeint els grans grups d’inversió.

Aquest govern preveu afectar unes 80.000 ha de terres en projectes d’energies renovables, en el moment que el govern Espanyol i altres comunitats estan modificant la normativa per no permetre que es malmetin els conreus, el nostre govern amb la seva acció va en el sentit contrari a la planificació, la racionalitat i la responsabilitat, deixant al descontrol més absolut Catalunya, abocant-la a un horitzó incert i un futur fotut en la pitjor crisi ambiental de la història en què no es pot governar des de la improvisació.