La Hispanitat com a obertura al món

La celebració d’una festa nacional és pràctica habitual en qualsevol país. Aquesta serveix per commemorar la història col·lectiva que es projecta en el patrimoni cultural i social compartit. En el nostre cas, el 12 d’octubre té el caràcter de Festa Nacional i Dia de la Hispanitat, a través del Reial Decret 3217/1981, de 27 de novembre, tenint en compte “la indiscutible complexitat que implica el passat d’una nació tan diversa com l’espanyola”, segons desenvolupa la llei 18/1987, de 7 d’octubre.

Aquesta norma justifica amb encert l’elecció d’aquesta data com a símbol d’una Espanya plural, políticament i culturalment, i de la integració “dels Regnes d’Espanya en una mateixa Monarquia”, avui parlamentària i democràtica, com a inici d’un “període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus”. Penso que aquí rau la clau del dia d’avui, perquè la Hispanitat és l’oportunitat que té Espanya i els pobles que la formen per projectar-se exteriorment i reconèixer-se com a integradora d’un espai cultural i econòmic que la transcendeix i la potencia en l’àmbit europeu i internacional.El Dia de la Hispanitat pot esdevenir un clar exemple de com una festa nacional és també una festa internacional, en què l’Espanya actual es reconeix en la seva unitat diversa i a la vegada es projecta com a pont d’enllaç europeu amb l’àmbit d’Hispanoamèrica i tota la regió de l’Amèrica Llatina i el Carib, a través del castellà o espanyol i la seva rica i excelsa literatura i d’un passat recent compartit que té en l’acollida de l’exili republicà un baluard cultural i polític, que hem de respectar, preservar i agrair. Així ho fa valer el Govern de Pedro Sánchez a través de la presidència espanyola de la Unió Europea, que fixa com a prioritat una agenda compartida entre ambdues regions en l’àmbit de la pau, la cooperació, el comerç i les inversions, i l’ocupació i el creixement sostenible. També defensa un acord equilibrat entre el Mercosur i la UE per afrontar els reptes de futur. La presidència espanyola de la UE serà el punt de partida per reforçar aquesta relació, a través de noves cimeres iberoamericanes i projectes comuns, com la Carta de Drets Digitals, la conclusió dels acords comercials en marxa (Xile, Mèxic i Mercosur), el programa d’Enfortiment de la Democràcia, amb la defensa dels drets humans i el suport a les iniciatives de pau i diàleg als països de la regió. Serà una oportunitat també per desenvolupar el Pla d’actuació per a la Internacionalització de la cultura espanyola, dels ministeris de Cultura, Afers Exteriors, Economia i Indústria per tal de reforçar la presència de la cultura espanyola a l’exterior i la millora de la seva competitivitat internacional, accedint al mercat d’Estats Units i Amèrcia Llatina.La Hispanitat del segle XXI serà cultural o no serà, perquè la cultura és el nostre millor estendard, el punt de trobada i enteniment tant de portes endins com enfora. Bona diada a tothom!