Per Catalunya i tot el que representa

“Filla meva, no ploris ni t’entristeixis. Pensa en el teu fill, i en el teu marit, i segueix amb optimisme el camí de la teva vida. Te deix-ho [sic] un nom net de tota mala intenció i voluntat; i moriré per Catalunya i per lo que ella representa. Serà una mort bella, de la qual donaré gracies a Déu, i dignificarà la meva humil persona”.

Aquest és un fragment de la carta que el president Companys va escriure a la seva filla, Maria Companys, abans de morir el 15 d’octubre del 1940, demà diumenge farà 83 anys. Una carta que la revista Sàpiens va transcriure amb un autèntic exercici de memòria històrica i democràtica i que, gràcies a aquesta feina, avui podem saber una mica més dels darrers dies, hores i minuts de l’únic president europeu escollit democràticament que moria afusellat durant el segle XX. Aquestes 4 línies escollides, però, denoten i expliquen el tarannà del president Companys, dels valors republicans i del partit que representem, Esquerra Republicana de Catalunya.Un nom net de tota mala intenció i voluntat. Lluís Companys encarna els valors republicans que Esquerra defensa, predica i practica allà on governa. Un partit amb més de 90 anys d’una història impol·luta és un partit que sempre ha tingut molt clar què fer i –sobretot– què no fer. Quan el president Companys diu això a la seva filla, ho diu perquè sap que pot morir amb la consciència ben tranquil·la, sabent que aquells que el mataran no podran dir el mateix.Morir amb la tranquil·litat que has fet el que havies de fer, amb la sensació que ho has donat tot per la teua causa que, a més, és una causa noble i justa. Això és, suposem, el que voldria tothom. Companys ho va poder dir i tots els republicans i republicanes que van perdre la vida davant dels franquistes i dels feixistes, també.Per Catalunya i per lo que ella representa. El president Companys va morir per la causa de la llibertat de Catalunya, del seu poble. La defensa d’aquells ideals no dista pas gaire de la defensa dels drets i les llibertats del poble català que, encara avui, continuem fent la bona gent que més enllà d’un partit aglutinem la força i ens sentim interpel·lats en la vindicació d’una Catalunya d’esquerres i republicana. Perquè no sabem fer una altra cosa. Perquè creiem en la justícia del bé comú, en els drets de les persones a viure una vida plena i –sobretot– lliure.És històrica la repressió que el poble català patim, com ho és la causa per la qual la patim: la independència. El fet, però, de tenir un objectiu clar, un futur nítid al que volem arribar, ens fa perseverar, com va perseverar Companys. Per què ho fem? Per Catalunya i per lo que ella representa. Per això va morir Companys i per això, gairebé 80 anys més tard, uns quants vam anar a la presó, a l’exili o vam patir repressió per defensar els mateixos ideals. Una mort bella. Aquest és el sentit de la nostra lluita. Deia Emma Goldman que tothom té dret a viure una vida bella. Quan et neguen aquesta vida –bella, plena– només pots aspirar a tenir una mort bella. Per Companys aquesta mort va ser en nom de la defensa dels seus ideals antifeixistes, perquè la lluita antifeixista és, sense cap mena de dubte, una de les més belles lluites.“No ploris. Compren que amb aquesta mort el meu nom, que es el teu, queda mes dignificat. T’ens [sic] una familia, un fill, un hogar [sic] i segueix serenament el teu camí.”I així acabava la darrera carta de Companys. Des d’aquestes línies podem dir del cert que el nom de Lluís Companys ha quedat i quedarà per sempre escrit a la història de Catalunya i dels catalans i catalanes. Per això demà, diumenge, el dia del 83è aniversari del seu assassinat en mans franquistes, el recordarem. Com ho hem fet sempre. Recordarem la seva lluita, que és la nostra. La seva veu, que és la nostra. Els seus ideals i els seus valors, que són els nostres. Per Catalunya i per tot el que representa. Per la pau, la justícia i l’amor.