Amnistia, referèndum i benestar social

Coincidint amb Sant Miquel, festa i fira de referència lleidatana, al Parlament de Catalunya celebràvem l’última jornada del Debat de Política General, aquell que serveix per fixar les prioritats i que dona l’inici formal al curs polític. I si les Festes de Tardor són mostra, entre d’altres, de compromís col·lectiu envers la ciutat i la ciutadania, al Parlament vam tancar el debat explicitant el compromís republicà envers el país, la Catalunya sencera, i en concret per la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol, així com el benestar i el progrés social.

Un compromís que celebrem que hagi cristal·litzat en un gran acord de l’independentisme al Parlament, des de la coordinació i la suma, per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Dit d’una altra manera, per acabar amb la repressió i provocar una igualtat de condicions que ens permeti obrir la nova fase resolutiva de la negociació i entrar en el fons del conflicte. La solució és senzilla: votar. Celebrar un nou referèndum. Com ja van fer, en el seu moment, Escòcia o el Quebec. De fet, a cada baròmetre d’opinió es constata l’àmplia majoria, al voltant del 77% de la societat, a favor de decidir el futur col·lectiu com a poble a través de les urnes. Com que sabem que la solució democràtica passa per Amnistia i Referèndum, aquestes són les condicions per obrir la legislatura espanyola. Si volen governar el seu país, l’estat espanyol, han de respectar Catalunya. És voluntat política, és seguir la via de la negociació per trobar acords. Aprofitem, doncs, l’oportunitat que ens dona que l’independentisme en el seu conjunt sigui decisiu a Madrid i que ara ja compartim no només el què, sinó també el com, aquella via democràtica de la negociació oberta fa un temps. Amnistia, autodeterminació i benestar social. Sí, aquesta és la clau: volem la República catalana per tenir els recursos, les competències i les eines per millorar la vida de les persones i els serveis públics del país. I és per això que cal acabar amb els greuges que encara patim com a catalans i catalanes: un dèficit fiscal flagrant. Gairebé 22.000 milions d’euros que cada any les famílies i empreses catalanes generem i que se’n van i no tornen. Representa pràcticament la meitat de tot el pressupost de la Generalitat. Però també cal acabar amb el drama que viuen milers de persones cada dia al nostre país amb els serveis nefastos i indignes de Renfe, gestionats per l’estat espanyol. Ho sabem perfectament a les nostres terres perquè el servei està sota mínims. És per això que, a banda de demanar el traspàs integral a la Generalitat amb els diners necessaris per garantir el dret a la mobilitat digna, des d’Esquerra Republicana vam impulsar i aprovar la proposta per millorar la connectivitat de Lleida, amb més inversions en estacions i bus, i el reforç del sistema de rodalies de Lleida, doblant la freqüència entre d’altres mesures. Per cert, amb el vot negatiu del PSC. Avenç social i avenç nacional van de la mà. Per això, al costat de les demandes de màxima sobirania, des d’Esquerra Republicana també considerem imprescindibles les polítiques en clau social, verda i feminista, com les que està desplegant el Govern de la Generalitat o les noves propostes que hem aprovat que es desenvolupin en breu: la millora de l’accés dels joves a la cultura, amb el programa Escena25 que s’amplia fins als 30 anys i amb més cobertura territorial, el nou pla de prevenció de les violències masclistes, l’impuls del nou pacte nacional de la salut, la desburocratització perquè els tràmits administratius siguin més àgils, les polítiques de relleu generacional al camp, també amb el nou banc de terres en desús, i en clau territorial, per exemple, el desenvolupament del pla director urbanístic d’activitat econòmica de la plana de Lleida. I és clar, la defensa del català com a pilar bàsic de cohesió, equitat i igualtat d’oportunitats, i de defensa de la nació catalana des d’una visió de projecte obert, divers i en construcció permanent. És una llàstima, però, que els vots no favorables de Junts i del PSC impedissin l’aprovació de propostes rellevants per les nostres terres com la modernització del canal d’Urgell o la petició de gestió de la conca del Segre i la Noguera Pallaresa per poder prendre les decisions des de la proximitat, així com totes les mesures per a l’equilibri territorial com l’estratègia del Pirineu, la llei de muntanya o el programa Arrelament per impulsar habitatge als pobles petits. És decebedor que en debats de país tan importants prevalgui la seva posició partidista per desgastar el Govern de Catalunya, en lloc de prioritzar les necessitats de la gent, com vam fer nosaltres sumant-nos a aquelles bones iniciatives d’altres grups. Estem esperançats per a aquest curs que comença: hem fixat l’horitzó nacional, visió territorial i compromís social. Seguirem construint consensos per defensar Catalunya i les terres de Lleida, Pirineu i Aran. Aquest és el nostre compromís, sempre.